UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 15 d’agost de 2011

Fuster mallorquí

Esclau des clau.

RUIZ-TRILLO, Daniel, dins Versos.cat

Esclau de la feina de fuster, per exemple, només ho és qui no treballa en el que l'agrada, bàsicament qui no és artista. Esclau del clau ("es clau" en mallorquí), només ho és qui només viu per cardar.

8 comentaris:

El porquet ha dit...

Ara m'has fet recordar el meu Erasmus de fa mooolts anys... un grec em va ensenyar una versió similar d'aquesta paraula... per no la recordo!

Helena Bonals ha dit...

Porquet: a veure si te'n recordes!

onatge ha dit...

No sóc un esclau... Sóc un gandul frustrat pel treball...

Des del far amb bona brisa.
onatge

Joan ha dit...

Doncs a mi m'ha fet pensar en un tal Josep que fou fuster i a qui li crucificàren un fill que no era fill sinó fill d'un ocellot... en fi. No, crec que no era mallorquí.

Helena Bonals ha dit...

onatge: jo sóc treballadora, i encara que tant és treballar com fer feina, prefereixo, de molt, els blocs.

Joan: m'has fet riure!

Barcelona m'enamora ha dit...

Amb versos com aquest s'enten perfectament el títol del teu blog...I vist com ho expressa aquest poema és ben fàcil tornar-se esclau.

Joana ha dit...

Molt suggerent el joc de parules, així com interessant el significat català que ens apuntes.

Helena Bonals ha dit...

Barcelona: d'aquesta manera totes dues faríem honor al títol del bloc!

Joana: els jocs de paraules donen tant de si!