UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 6 d’agost de 2011

Llarga joventut

Toques el glaç amb la punta dels dits
i t’estremeixes.
Però tens temps,
molt de temps. I ho saps.
És per això que cerques l’Amor,
en majúscules.
El gran, l’únic, el veritable.
Aquest amor-quimera que només es troba
quan no es busca.
Aquesta flama.

BOSCH i VILARDELL, Teresa, dins el bloc Versos.cat

"L'amor que no es pot abastar ni retenir mai", que es diu en una interpretació de Margarit, "l'amor que mai no minva, que mai no mor", que em sembla que deia Carner. Això precisament és el que busca la veu poètica, el demés són hòsties... Per trobar el gran amor no hi ha pressa, per un cantó és una quimera, per l'altre "només es troba/ quan no es busca", com passa amb les idees. Encara que pot ser que ens vingui mitjançant la recerca, es podria afegir.

8 comentaris:

fanal blau ha dit...

Sense anar-lo a buscar, però disposats a trobar-lo.
Bonic poema, el de la Teresa.

Helena Bonals ha dit...

La Teresa sempre escriu molt bé, estic contenta que t'agradi.

Joana ha dit...

Ai l'amor, sempre ens espera a destemps!!!

Helena Bonals ha dit...

Sempre ens espera a destemps, realment, Joana? Quina frustració, doncs!

Barcelona m'enamora ha dit...

M'agrada la idea de l'amor que sempre és, que no pot deixar de ser.

Les coses de veritat sempre van així, ens troben elles a nosaltres quan justament més desprevinguts estem.

Helena Bonals ha dit...

Barcelona m'enamora: "L'amor sempre excerceix la màxima força en aquell qui més s'hi resisteix": no recordo si era Martí de Riquer que deia això.

la Teresa ha dit...

Gràcies, Helena i companyia, per aquests comentaris. No coneixia aquesta frase de Martí de Riquer, però és ben certa.

Helena Bonals ha dit...

Teresa: era en una interpretació de Gilabert de Pròixita.