UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 3 d’agost de 2011

He heretat l'esperança

He heretat l'esperança dels avis
i la paciència dels pares.

I de tots dos els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.

MARTÍ i POL, Miquel

L'esperança i la paciència: totes dues miren cap al futur.

Els mots, en canvi, provenen del passat, dels orígens. Sense la llengua que li van donar els pares, no hi hauria la seva poesia. Sense els sentits, no hi haurien idees, per inducció, en aquest cas almenys.

12 comentaris:

Alyebard ha dit...

Helena, un dels poemes que més m'agraden i molt ben comentat. Ens nodrim del passat per a créixer!

Barcelona m'enamora ha dit...

Sens dubte dues gran virtuds! Quina bona reflexió la paciència i l'esperança són futur i els mots són passat. M'agrada molt Martí i Pol però aquest poema me l'has descobert.

Helena Bonals ha dit...

Alyebard: mil gràcies pel teu comentari!

Barcelona m'enamora: jo tot just l'estic descobrint, Martí i Pol, amb una antologia.

Joan ha dit...

El futur i el passat com a eines per construir el present.

Helena Bonals ha dit...

Molt bona idea, Joan. S'han de tenir en compte tots dos elements, que són com les dues cares d'una moneda, i el present en seria el canto.

Joana ha dit...

Una delícia el poema de Martí i Pol, Helena i fantàstic el teu comentari.
Per cert hui el Pere Bessó ha recomanat el teu blog al facebook i t'ha tractat com a la germana menuda que té cura del seus poemes!!!
Ja hi sóc ací altra vegada al peu del canó!!!
Demà et passe algunes cosetes per mail, que ara no tinc temps.
B7s

Estonetes ha dit...

Gràcies a persones com este poeta la nostra llengua està viva, no es poden dir més coses amb menys paraules.

Helena Bonals ha dit...

Joana: gràcies per dir-me això del Pere Bessó.

Estonetes: estic d'acord amb tu, curt i concís.

Rafel ha dit...

Efectivament , ha dit moltes coses amb molt poques paraules.

Helena Bonals ha dit...

Rafel: les vostres paraules són part del que diu el poema.

fanal blau ha dit...

Necessàries, ambdues!

Helena Bonals ha dit...

Molt necessàries!