He heretat l'esperança dels avis
i la paciència dels pares.
I de tots dos els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
MARTÍ i POL, Miquel
L'esperança i la paciència: totes dues miren cap al futur.
Els mots, en canvi, provenen del passat, dels orígens. Sense la llengua que li van donar els pares, no hi hauria la seva poesia. Sense els sentits, no hi haurien idees, per inducció, en aquest cas almenys.
Fa 1 setmana
Entrades
12 comentaris:
Helena, un dels poemes que més m'agraden i molt ben comentat. Ens nodrim del passat per a créixer!
Sens dubte dues gran virtuds! Quina bona reflexió la paciència i l'esperança són futur i els mots són passat. M'agrada molt Martí i Pol però aquest poema me l'has descobert.
Alyebard: mil gràcies pel teu comentari!
Barcelona m'enamora: jo tot just l'estic descobrint, Martí i Pol, amb una antologia.
El futur i el passat com a eines per construir el present.
Molt bona idea, Joan. S'han de tenir en compte tots dos elements, que són com les dues cares d'una moneda, i el present en seria el canto.
Una delícia el poema de Martí i Pol, Helena i fantàstic el teu comentari.
Per cert hui el Pere Bessó ha recomanat el teu blog al facebook i t'ha tractat com a la germana menuda que té cura del seus poemes!!!
Ja hi sóc ací altra vegada al peu del canó!!!
Demà et passe algunes cosetes per mail, que ara no tinc temps.
B7s
Gràcies a persones com este poeta la nostra llengua està viva, no es poden dir més coses amb menys paraules.
Joana: gràcies per dir-me això del Pere Bessó.
Estonetes: estic d'acord amb tu, curt i concís.
Efectivament , ha dit moltes coses amb molt poques paraules.
Rafel: les vostres paraules són part del que diu el poema.
Necessàries, ambdues!
Molt necessàries!
Publica un comentari a l'entrada