Desbrido l'eina
i refaig les paraules
que han pogut passar l'hivern.
RIERA, Josep
La veu poètica s'allibera amb la poesia, com un cavall s'allibera de les brides. Amb la qual aconsegueix de refer el que li queda del passat, a través les paraules, com les runes clàssiques. Tot el que ha anat més enllà de l'hivern, de la petrificació, de la travessia del desert. És un poema molt concís i bell, com es pot observar.
Fa 1 setmana
Entrades
7 comentaris:
Potser només passa l'hivern el que té vida pròpia, allò que no depèn massa de les circumstàncies. Bonic poema i delicat comentari.
Vicicle: l'he tret del bloc del Jordi Dorca, aquest poema. És veritat el que dius.
Les paraules que ha pogut passar l'hivern són les més pures, els sentiments completament despullats, els més vertaders i nets.
Barcelona m'enamora: sentiments a prova de bomba són els que tu dius, els que valen la pena.
Helena, si et plau, i et ve de gust, m'agradaria tenir el teu mail, pel convit de quatre anys de blog, és que he remenat els teus i no el trobo enlloc!
rosersuso@hotmail.com
(AraMateix)
Lliberar-se de tot suposa poder tornar a edificar amb allò que el passat ens ha manllevat, adquirint, això sí, una nova dimensió.
Joana: alliberar-se de tot és alliberar-se de tot, perdent en el camí.
Publica un comentari a l'entrada