UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 28 d’agost de 2011

Lend it a hand

El tens tot el cos que desitges,
tot teu dins teu on tot hi cap:
coll, braços, pit, cuixes i cames,
la boca, el front, els ulls i el nas,
els dos fantàstics hemisferis
i la tendresa, a l’engonal,
d’un rossinyol, arrupit ara
entre frondes, i que, més tard,
voldràs que s’enfili, erecte,
al cim del seu dolcíssim cant,
feliç de sentir-lo vessar-se
damunt teu, xop de voluptat.
El tens tot, i no cal que el preguis;
abraça-te-li: una meitat
de la glòria que demanes
és tota teva; i si de cas
creus que et fa falta l’altra, mira:
és clar que la realitat
del cos mai no és cap mentida
(tampoc no és mai prou real),
però, abans que res, el que compta
és la segura veritat
del desig, i el seu poder íntegre
de fer-se fort, més que no pas
la ficció que el satisfaci
un altre cos al teu davant.
Potser, doncs, que no t’hi refiïs.
És el que tens, més aviat,
el cos que ho vol. Veges la solta
d’agraïr-li la voluntat.

FERRATÉ, Joan

Pessoa deia que el defecte del Romanticisme és creure en la lluna com una cosa que es pot tenir. Aquest poema, realista, però molt bell alhora en la manera de parlar de la relació física, el recupero ara. Fa molt de temps el vaig analitzar en aquest bloc, i ara no el veig igual, el trobo deliciós. "Lend it a hand": obre les finestres, si tens desig autèntic, que això no passa gaire sovint. Encara que et sembli difícil de veure la veritat absoluta darrere aquesta relació. Un poema del germà de Gabriel Ferrater que n'és a l'altura.

3 comentaris:

Joana ha dit...

Una meravella de poemaa, un cant al desig carnal dictat amb sensulitat i tendresa

Barcelona m'enamora ha dit...

M'agrada molt aquest tipus de poesia, la realista. La sento més, perquè no és tan idílica sinó més de carn.

La frase de "el cos mai és cap mentida (ni tampoc no és mai prou real)" la trobo molt certa i bonica. El que et fa sentir la pell sempre és real, encara que et faci viatjar a un altre món de fantasia. Ai, el desig...

Helena Bonals ha dit...

Barcelona: a mi m'agrada més la romàntica, què hi farem!