UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 25 d’agost de 2011

Màgia quotidiana

A l’Helena Bonals

Són les paraules
la teua màgia quotidiana,
la incertitud.

Com espills, ai, de l’ànima
retornen a la teua pell
i sempre els reflecteixes
sobre l’aigua del món.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

MAGIA COTIDIANA

A Helena Bonals

Son las palabras
tu magia cotidiana,
la incertidumbre.

Como espejos del alma
regresan a tu piel
y las reflejas siempre
sobre el agua del mundo.


MUELA SOPEÑA, Ana

Per a una blocaire com jo, que sóc força constant, màgica és la quotidianeitat, com quan el que escric aconsegueix de brillar, sempre en la incertitud fins que els altres em llegeixen.

El que escric vol ser un espill del que llegeixo o veig, que va del fons, de l'ànima de l'obra, a la pell de les lletres amb què ho escric. El que veig es reflectiria en l'"aigua del món", allò que té més profunditat per a nosaltres, que ens trobem sobre la superfície de la terra generalment.

No sé si el que dic li fa prou justícia a l'autora del poema, he de dir que mai m'han dedicat un poema fet especialment per a mi.

16 comentaris:

fanal blau ha dit...

Doncs si mai te n'han dedicat un, el tens més que ben merescut, per viure la poesia amb la intensitat viscuda: com una cosa molt gran en una de molt petita. I amb la passió que sempre s'hi endevina, com una màgia palesa.
Me n'alegro.
Boniques paraules les de l'Ana.

zel ha dit...

Que bonic, molt i molt, te'l mereixes!

Estonetes ha dit...

Exacte, com diu fanal blau la teua tasca es fantàstica, constant i sensible i te´l mereixes.

El porquet ha dit...

Crec que una mica tots, quan escrivim hi posem vivències i biografia i, per això, les lletres acaben esdevenint miralls d'allò que som, que hem vist, llegit i viscut.

Bonica poesia. Hem d'arreglar això que no te n'hagin dedicat cap eh?... bé, tampoc deu ser tan greu, a mi tampoc!

Ana Muela Sopeña ha dit...

Hola Helena:

M'ha fet il·lusió que hages triat el poema que et vaig dedicar. Crec que la labor que realitzes és molt interessant. Fer crítica poètica és una tasca important i encara més en català (perquè el nombre de lectors és menor, clar).

En fi, ha sigut una sorpresa. M'alegra que t'haja agradat el poema i a mi m'alegra que ho hages seleccionat per a comentar.

Una abraçada forta
Ana

Joana ha dit...

Magnific poema. Imagine que t'haurà fet molta il·lusió la dedicatòria. Les Em recorden el que dius a la teua i dentitat, ací al blog.

"Provo de reflectir la llum del sol com ho fa la lluna"

N'estàs segura, Helena? Ai la memòria!!! Jo diria que sí, que sí t'han dedeicat un poema creat expressament per a tu!!! Pensa!!!

B7s

Helena Bonals ha dit...

fanal blau: no sé si me'l mereixo, però em fa molta il·lusió.

zel: gràcies venint de tu.

estonetes: constant sí que ho sóc!

El porquet: sí, la crítica ja ho sol ser, d'autobiogràfica. I més si el poema parla directament de tu!

Ana: no podia estar-me de comentar-lo!

Joana: no me'n recordo pas, gens ni mica, em sembla que el Pere bessó me n'ha dedicat algun, però no era fet per a mi.

Joan ha dit...

Doncs ara ja no ho podràs dir.
Foc creuat de versos florals.

Joana ha dit...

I aquest haiku???

A Helena Bonals

Quan tot es fa fosc,
les gavines semblen versos,
el mar poesia.

Ai, ai, ai, la cambra de la memòria. Pero Pssssssssss, no digues qui l'ha escrit, sols mira el llibret :)

Joana ha dit...

I tranquiL·la, que jo no li ho diré :)

Helena Bonals ha dit...

Joana: no sé com no me'n recordava, amb el maco que és!

Però no el trobo en cap llibret de haikus! Sorry!

Helena Bonals ha dit...

Per cert, aquesta és la meva entrada número 600!!! Quina casualitat.

lolita lagarto ha dit...

Helena, l'Anna Muela ha sabut dir amb paraules el que molts de nosaltres pensem amb el cor!
felicitats... ja tens un sis-cents!

Helena Bonals ha dit...

Joan: molt bo això del "foc creuat de versos florals".

lolita: és veritat, ja tinc un siscents, i fa goig gràcies a vosaltres!

Barcelona m'enamora ha dit...

Quanta vida que tenen les paraules de l'Ana i estic amb la fanal blau més que merescut, per fer-nos arribar la poesia amb la mateixa intensitat i sensibilitat com la vius.

Et diria que mostres el teu amor a la vida,
amb el teu amor a la paraules.
I al igual que li passa aquell a qui estima de veritat,
t'acabes convertint en el teu objecte de desig.
Com que estimes la poesia, acabes sent poesia.

Felicitats pel post 600.

Helena Bonals ha dit...

Barcelona: baixa la tapa, amb aquest elogi que em fas!