Final de recital
Enlluernat pels focus
miro l’obscuritat on sou vosaltres.
Els focus són aquesta il.lusió
de l’ombra on escolteu la claredat
de la meva ceguesa: tots portem
un auditori fosc dins de nosaltres
escoltant en silenci aquesta història
de la seducció sense esperança.
Estimar és ser distant.
L’amor és ser estranger, però vosaltres
sou l’hospitalitat d’aquest silenci
que m’ha escoltant sabent que dintre vostre
he deixat d’existir, que no hauré estat
més que l’ombra estimada d’algú altre.
MARGARIT, Joan Els motius del llop
En un recital de la dotzena que he anat de Joan Margarit, que no era pas a les fosques, un oient jove va demanar al poeta el per què d’“Estimar és ser distant. L’amor és ser estranger”: segons Margarit, amb això diu que ens estimem més quan ens trobem lluny que no pas quan estem “enganxats”. Molt romàntic, com sempre ho és aquest poeta. De totes maneres jo, que estimo la poesia gràcies a Margarit, tot llegint El llibre del desassossec, de Fernando Pessoa, hi he trobat aquestes paraules a l’apartat 83: “Veure-hi és ser distant. Veure-hi clar és aturar-se. Analitzar és ser estranger”. No és la primera vegada que trobo una correspondència tan directa amb Margarit (a L’intrús de Benguerel, per exemple, hi ha un passatge en relació amb “Dona de primavera”). “Veure-hi clar” seria com estar enganxat a l’altre, “love is blindness”, l’amor és ceguesa, diu la cançó, els artistes del segle XX defensen la inconsciència, la nit, allò menys racional per fer art. Pessoa deu estar entre els llibres de capçalera de Joan Margarit, si no no s’entén! Pel que fa a la resta del poema, és perfectament intel.ligible, només dir que la paraula “seducció” per a aquest poeta no té les connotacions prejoratives que té per a molts, tan sols les dels desitjos més nobles, les dels somnis frustrats.
Fa 1 setmana
Entrades
4 comentaris:
El que comentes sobre l'estimació en la distància i viceversa és tot un tema. Enriqueixes el comentari, anant una mica més enllà, qüestionant la certitud de tan rotunda afirmació.
La poesia dels senyor Margarit és, com gairebé sempre, fenomenal. El teu comentari, un complement molt addient, amb un punt de vista més obert, fins i tot.
A mi, això de l'amor en la distàn cia i en la proximitat és un tema que sempre m'ha fet pensar molt. Són coses que segur que tots en podem dir la nostra. Uf!
Gràcies.
A mi em sembla que no qüestiono pas les paraules del poeta que ressalto, només enriqueixo el comentari amb la referència a Pessoa. No sé si m'entenc i si m'entens!
Sí, sí, és exactament el que tu dius. No m'he explicat bé, perdona.
I, a més, el que dius amb el comentari és el que volia dir: no és la substitució d'una afirmació per una altra, sinó la complementareitat (ostres, quina paraula! no sé si l'he escrit bé, ara)
Només dubtava de si la i porta dièresi. El diccionari diu que ho has escrit bé!
Publica un comentari a l'entrada