UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 14 d’abril de 2009

Encabits

Dolor meu, desconcert,
passions i desficis,
amors i tremolor,
rebrolls de goig, plaer,
encabits en llenguatge,
que limitats que sou!

I és l’única manera
que tinc per acotar-vos,
per poder-vos entendre.

Però allò que s’escapa
als contorns del llenguatge,
¿té existència real?
¿No sento més enllà?
¿Sóc més del que puc dir?

COMADIRA, Narcís, L’art de la fuga

Per un cantó, les paraules, els significants, no poden expressar-ho tot, no ho denoten tot. Però, per connotació, per la idea interior del que es diu, poden arribar a expressar molt, a trascendir. El que Margarit diu quan fa aquest vers: “Darrere les paraules només et tinc a tu”: o sigui, l’anhel de trascendència de la majoria de les persones, de trobar allò “inefable” (del que tant se’n riuen els poetes “realistes”). Aquest mecanisme és el que permet de trobar més d'una interpretació correcta a un text.