UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

A la poesia

Des d’una illa de mots,
entre ullastres i llibres,
mentre sent escoltant
la bellesa del vent
que escriure és respirar,
comprendre, fer l’amor
i l’art ens humanitza,
t’ho diré passional:
t’estim i sense tu
res tindria emoció
ni seria tan cert
açò que en diuen viure.

Amb les llengües del cor
i tinta com el mar
generós de les illes,
sembram versos per fer
florir lliures i oberts
al sagrat cos del món
sentit i veritat.

Més que d’on hem nascut
som del lloc que estimam
i lectors agraïts
que tenim el que dam
feim diversos un sol
gran poema on no hi ha
més pàtria que la vida.

PONS, Ponç

L”“illa de mots” no és més que la poesia. La qual s’escolta, com els versos són per ser recitats. La poesia és com el vent, no es veu, però escriure és viure, i l’art ens humanitza: Puig i Ferreter deia que “L’home es redimeix per l’esperit”, tant com que “No hi ha res més inhumà que l’esperit”, depèn de qui ho diu. “t’ho diré passional:” i el que segueix, sembla una declaració d’amor a una dona, però no l’és: ja que potser no té cap dona a qui dir-ho, ho dedica a la poesia. I potser de rebot a algú altre, en el fons... L'amor s'envolta de poesia, la poesia s'envolta d'amor, els dos elements són pràcticament el mateix.

La tinta amb què s’escriu el poema és equivalent en importància a l’aigua del mar, perquè la immensitat del mar es troba en un sol vers. “sembram versos” perquè algú reculli “el nostre missatge en una ampolla”, que diu el cantant.

“que tenim el que dam”: en la poesia només s’hi troba el que s’hi porta. “Tots els homes s’agermanen/ on tes ales van tocant”, diu l’Himne a l’alegria de F. Schiller: semblant a “feim diversos un sol/ gran poema on no hi ha/ més pàtria que la vida”. A la poesia és doncs un cant preciós a aquesta disciplina literària, la millor de totes.