UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 6 d’abril de 2009

El gira-sol

El gira-sol
de tant adorar al Sol
n'ha presa la fesomia.
Tot el sant dia
el segueix amb sa mirada,
com l'aimador a l'aimada:
quan veu que neix a llevant
està rient,
quan veu que mor a ponent
està plorant;
llavors el dol
del gira-sol
és gran.(...)

VERDAGUER, Jacint

Un dels tics que solen caracteritzar la persona enamorada és la pèrdua d'identitat: "n'ha presa la fesomia", del sol. Com el gira-sol segueix el sol, també el qui estima prova de reflectir, amb la poesia sobretot, la llum de la persona estimada. Quan el sol se'n va, el dol és gran. "La lluna em ve a buscar", diu la cançó. La lluna també és com un gira-sol, en el fons. Em meravella aquest llenguatge tan directe, actual de Verdaguer. I sempre és així, aquest poeta.