UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

Mireu-me bé, sóc jo

Mireu-me bé, sóc jo:
qui escup i qui complau
qui crida i calla i pensa
i es fa cendra.
Qui recela i confia
i trau les dents
i amb les ungles arrapa
la insistència.
Qui menteix i enamora
qui diu la veritat i recula
i s’afona.
Qui s’està quiet i plora
i reviu, denuncia
i udola.
Mireu-me bé, sóc jo:
poema que ara s’escau
o que redola
que agafes o esmicoles
i a una altra cosa…

LLIBERÓS, Susanna «Cel·les», Viena Edicions, Barcelona, 2008

Les escales de la vida tothom les baixa com pot: fins i tot rodolant avall. Ningú pot assegurar que una maionesa lligarà, per experiència en cuina que tingui. Quan ens equivoquem, es pot considerar normal. Quan l'encertem, propina, que deia Pla. I som la mateixa persona. L'èxit i l'error són entrelligats. Un error pot portar a un altre error, o a l'èxit. Un èxit pot comportar un altre èxit, o no. "La vida és gloriosa i difícil alhora", deia Forster. Aquest poema és un èxit, per cert, per com ens fa pensar. En el fons, una cosa defectuosa pot arribar a ser més bella encara, per aquelles paradoxes de la vida.