Que mori el sentit!
Qualsevol discurs
comporta l’abús
de la seva institucionalització.
Que la significació
sigui diluïda
en el xàfec
de la crítica inherent
en la no-crítica
de la creació veritable
que no és sinó la que vol esborrar
el significat en plasmar-lo
tot deixant anar el llast
vil
de la coherència lògica
immanent en la tríade
feixuga i obligada
de subjecte-verb-predicat!
HAC MOR, Carles
Vet aquí una crítica a la crítica: qualsevol escrit és susceptible de ser interpretat abusivament. Perquè, més enllà de la lògica interpretativa de la “crítica inherent”, sempre queda allò que només es pot dir en aquelles paraules, la “creació veritable”. En voler plasmar el significat, l’esborra. Només queda el significant i el significat lògic, el de “subjecte-verb-predicat”, però es perden les connotacions, la referència externa, com per exemple el color blau té relació amb el mar. El títol ho diu tot, d’aquest poema. A vegades hi ha un plaer superior en llegir sense entendre.
Fa 1 setmana
Entrades
1 comentari:
El senyor Carles Hac Mor és tot un personatge. Saps que ell va escriure una de les cançons del disc del Juan Crek, aquell que va ser editat per la Olla Expréss?
Per cert, que entomes la crítica de la crítica amb molta elegància. Però és clar, i ha crítiques i crítiques. N'hi ha que ajuden, que tenen una gran utilitat tan per l'artista com per al receptor, que tendeixen ponts, que construeixen camins i posen llum a camins obscurs. D'altres fan exactament el contrari, només posen llum damunt de qui l'ha escrit i aquest sovint hi queda ben retratat (més del que voldria). Això no vol dir callar allò que no agrada, és clar. No hi té res a veure.
A mi m'agrada la teva manera de reflexar (què haig de dir jo! Mira que queda sospitós venint de mi, però és cert) i estic convençut que el combatiu Hac Mor n'estarà encantat si la llegeix.
Publica un comentari a l'entrada