UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 28 d’abril de 2009

If

IF you can keep your head when all about you
Are losing theirs and blaming it on you,
If you can trust yourself when all men doubt you,
But make allowance for their doubting too;
If you can wait and not be tired by waiting,
Or being lied about, don't deal in lies,
Or being hated, don't give way to hating,
And yet don't look too good, nor talk too wise:

If you can dream - and not make dreams your master;
If you can think - and not make thoughts your aim;
If you can meet with Triumph and Disaster
And treat those two impostors just the same;
If you can bear to hear the truth you've spoken
Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
And stoop and build 'em up with worn-out tools:

If you can make one heap of all your winnings
And risk it on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
And never breathe a word about your loss;
If you can force your heart and nerve and sinew
To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
Except the Will which says to them: 'Hold on!'

If you can talk with crowds and keep your virtue,
Or walk with Kings - nor lose the common touch,
if neither foes nor loving friends can hurt you,
If all men count with you, but none too much;
If you can fill the unforgiving minute
With sixty seconds' worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that's in it,
And - which is more - you'll be a Man, my son!

KIPLING, Rudyard

Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:

si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.

Aquesta versió és la traducció de Francesc Parcerisas en el llibre "Poesia anglesa i nord-americana" (Ed. 62 i «la Caixa», Barcelona, 1985).

Això és poesia, i filosofia, i psicologia... brutalment ben expressada. Les condicions per arribar a ser un “Home”, no són precisament fàcils. Però el consol, el deseiximent davant les dificultats de la vida, hi és. Tota l’estona Kipling tracta de trobar el terme mig, o sigui, l’anar d’un cantó a l’altre, perquè la veritat és en moviment. Sigues bo, però no un santet. Sigues tossut, somnia, sense deixar de tocar de peus a terra, sense deixar de ser una persona humana ni tornar-te un cregut. Com que en aquesta vida tot el que puja baixa, tot el que baixa puja, no t’espantis si caus a terra. Aixeca’t, espolsa’t la pols, i continua endavant. “Treballar amb il.lusió està mal vist”, he llegit alguna vegada. Aquest poema és dels que es poden rellegir mil cops, amb efectes molt positius.

1 comentari:

Florenci Salesas ha dit...

Jo tenia un company (la persona que em va donar a conèixer aquest poema) que el tenia davant la taula de treball. Cada vegada que es trobava en una circumstància en la qual podia començar a caure an l'autocompassió, se'l llegia i tornava a agafar ànims. Ell deia que era com una injecció d'adrenalina. Hi ha vegades, maneres de tenir enxiponat el cervell, moments en que ni un poema com aquest pot aixecar-te de terra. Suposo que són els moments que un deixa de ser home (o dona, o el que sigui, tant és) per permetre que la clorofila et vegetalitzi una mica. No és fàcil tot plegat.

La traducció catalana està prou bé.Potser això del "to sapiencial" potser hagués posat alguna cosa més bàsica i directa, encara que la paraula "sapiencial" sigui exacta.

Gràcies per compartir aquesta obra mestra.