Tarot de Folgueroles_15 El Diable

 

A la festa no pots deixar-hi la llibertat

de ser qui ets, mal que et pesi anar-hi.

I si caus de l’escambell, mira als ulls

de qui t’ajuda, no sigui que vulgui llenya

pel foc d’ell. Que no tothom t’ofereix una almosta

quan més et cal, ni et sadollen l’esperit

en la nit més fosca. I al ratpenat,

quan busca l’amor consol, només li veus l’ombra.

Que hi ha llocs on atipen els tips de gana.

És tan fugisser l’exquisit inassolible

que fins i tot es pot culpar del pont al diable

si no t’atreveixes a assumir el fracàs.

I el camí es fa feixuc si no es camina,

sigui amb sol, o vent, o en dies de pluja,

mai sabrem si el camí no emprès era millor.

Ni del gat sabrem mai si quan travessa dubta,

i el dubte és frec a frec de la pell i enverina.

 

La temptació sempre fita des del pis de dalt.

I el mal hi és, tot i que el neguem tres vegades

i amb les mans ens tapem els ulls, el mal hi és.

Si no t’adones del passerell quan refila

potser sigui tard per fer el ploricó o el cranc.

 

Sobre la il·lustració:  “Egoisme, repressió, angoixa, passió, vici, magnetisme, poder, esclavatge, dependència, enveja,  desordre, depressió, impunitat, degradació, conflicte,  violència.

Tota la negació i perversió que comporten els baixos instints humans, la crueltat per llur satisfacció personal o dogmes, supèrbia desmesurada”.

Una pintura de color roig travessada per una franja blava. Seria la victòria  de la bellesa, la llum, la llibertat davant de la barbàrie malgrat tot. La moneda de Franco seria la millor manera de representar el que és el diable.

Sobre el poema: “Que no tothom t’ofereix una almosta/ quan més et cal”: no tothom respon a les teves necessitats inexpressades, que és el que fa l’amor segons Erich Fromm. Mentrestant, “hi ha llocs on atipen els tips de gana”, sempre plou sobre mullat, i els rics es fan més rics. “És tan fugisser l’exquisit inassolible” això és cert per desgràcia, la felicitat és una pastanaga davant d’un burro. Aquest “ culpar del pont al diable/ si no t’atreveixes a assumir el fracàs”, és perquè la culpa és negra i ningú la vol, amb un joc de paraules amb El pont del diable.

Que “mai sabrem si el camí no emprès era millor”. Però és que a vegades no es pot canviar de tren, quan el que ens agrada més va en una altra direcció.

Que “el mal hi és” encara que el neguem, és perquè el pitjor infern no és a l’altra vida, sinó en aquesta.

“Si no t’adones del passerell quan refila”, quan tens l’oportunitat de ser feliç, això de “fer el ploricó”, plànyer-se, “o el cranc”, voler tornar enrere, la veu poètica ja indicaria que no s’ha de fer.