Tarot de Folgueroles _11 La Força

 

L’entrecuix el pots mirar pel capbaix
o bé mirant enlaire amb el cap alt.
Pots decidir què vols, observar, descobrir,
obrir els ulls a la finestra de l’univers
o retallar llum a la llum i no viure
més enllà de la fosca. Sempre hi haurà
algú que recordi el teu nom i algú
que li faci nosa. Els temps mai són
alhora ni fàcils ni difícils ni per tothom,
i la millor sort és la perseverança a buscar-la.
En els bigotis del gat hi ha la subtilesa,
la fragilitat de l’aire, el temps subtil
que tant viu entre els fulls d’un llibre com a la pols
d’un camí, com a les taques de vi a les tovalles
quan desafies el material i l’espiritual de la vida.
En el guaret on creixen, diuen, les males herbes,
hi ha la convicció del lleó quan es desperta la força.

Cal estar atent al toc de les campanes
quan el vent és favorable, al cant
dels enganyapastors, a la serenata del mussol,
al lladruc dels gossos i al raucar de les granotes…
Al gust d’una truiteta amb quatre fulles d’amanida.

Sobre la il·lustració: “Potència, energia, influència, domini, autocontrol, astúcia, creació, destrucció, voluntat, estratègia.

D’allà on venim i cap allà on anem, un forat negre que ho absorbeix tot, la gran força del cosmos que ho ha propiciat tot”.

És evident que la pintura vol representar un forat negre, amb la força d’aquest color, que és el color del sublim, de la nit. Que podria fer pensar en l’entrecuix amb què comença el poema.

Sobre el poema: L’entrecuix es pot mirar de dalt a baix tant com de baix a dalt, perquè es troba a mitja alçada dins del cos. Que connectaria ànima i cos, “el material i l’espiritual de la vida”.

Que la perseverança és necessària per tenir sort és un fet, és el que fa aquest poeta proposant-se sempre fites com fer un llibre amb cent sonets, o ara amb vint-i-dos poemes de vint-i-dos versos cadascun.

El “guaret on creixen, diuen, les males herbes” seria la poesia, que creix en els llocs no habituals, quan no s’està vivint, a posteriori, quan tot ha passat.