Sobre la il·lustració: “Austeritat, discreció, estudi, meditació, transcendència, solitud, prudència, saviesa, misticisme, control.
L’esser humà sempre ha buscat la veritat dintre seu el “coneixe’s a si mateix” màxima antiquíssima, amb l’intent de fer de pont entre la energia còsmica i la tel·lúrica de manera taciturna i solitària, per eixamplar el seu esperit”.
L’austeritat del gris, l’espiritualitat aïllada del punt blau, com un equilibrista sobre una corda tensada de color groc.
Sobre el poema: La connexió entre boira i cendra és ben trobada, però després d’un dia de pluja no tot queda emboirat, la realitat se sol veure de manera més nítida precisament. Potser és que és amb la boira que hi veiem clar, parafrasejant Foix.
“Si et cal serenor/ escolta, mira, actua”: cal alternar la reflexió amb l’acció a la vida, tot i que és més fàcil d’escriure un llibre de filosofia que posar en pràctica un sol dels seus preceptes, deia André Maurois. “El dipositari dels secrets” és el poeta, que si no és ben llegit “n’esgarria el saber”. És veritat que s’aprèn quan es practica”, però en darrer terme res que valgui la pena no pot ser ensenyat, i que si li ensenyes alguna cosa a un home mai no l’apendrà, tot això ho he llegit alguna vegada.
“S’ha fet fosc”, però per sort comptem amb la lluerna del poema.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada