Recordo dies de jugar amb els crancs, als còdols
mig amagats a la riera, m’acarnissava
per agafar-los sense ser pres de les seves pinces.
Els mantinc en el record d’aquelles aigües
transparents i clares que hem destruït amb engany.
Sacsegem l’entorn sense mirar ni pensar
de què som culpables. On posem el llistó
quan la sequera no ens mulla els peus?
Potser somiant una torre de cristall
en una illa al bell mig del mar?
Cal ser sincer amb un mateix, i no esperar
de la vida només progrés i prosperitat.
No es pot matar tot el que és gras
i estem matant l’equilibri del clima
a canvi de suïcidar-nos, mica en mica.
Guanys, guanys, guanys... per aconseguir
pèrdues, pèrdues i més pèrdues.
Diguem ja! És hora de trencar amb el passat.
Ens precipitem cap a un abisme sense gats
on alguns miolen i altres amenacen.
Diguem ja és hora! de pensar en nous propòsits
i mantinguem la innocència dels ulls.
Sobre la il·lustració: “Catàstrofe, brutalitat, càstig, destrucció, venjança, esfondrament, ruïna, orgull, subversió, guerra, pandèmia, contaminació, inconsciència.
El càstig suprem per haver alterar l’ordre natural amb pèrdues de milions de vides de totes mena”.
La torre d’un edifici que s’aixeca sobre unes arrels vermelles representaria el progrés que es carrega la natura.
Sobre el poema: Jugar amb els crancs “sense ser pres de les seves pinces” és el que voldríem tots respecte el medi ambient. I la veu poètica recorda com jugava amb els crancs en “aquelles aigües transparents i clares que hem destruït amb engany”, ja que no volem admetre-ho.
Somniar “una torre de cristall/ en una illa al bell mig del mar” no és gens factible, per la seva fragilitat. El que fem té conseqüències.
La vida no és “només progrés i prosperitat”, de fet no és res més que decadència, al capdavall. Que “no es pot matar tot el que és gras” és un refrany molt adequat aquí.
Aquest “mantinguem la innocència dels ulls” és un molt bon final d’aquest poema, els ulls amb els que mira la veu poètica per sobre de tot.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada