Tarot de Folgueroles 10_La Roda de la Fortuna

 

Guerra. És en somnis quan guerrejo amb poemes
i no sempre em duen cap a on jo vull,
més aviat em porten cap a on ells volen.
Puc sortir del somni sense l’oracle
i no saber com tornar-hi a entrar,
o no saber sortir d’un malson quan hi soc.
Saber somiar que sóc el rei i regno, o
no regnar tal com cal, per si algú no em vol veure
en el seu destí ni en somnis. Que ja
n’he tingut on he volat cap a on volia
i d’altres que em faig un tip de rodar
cap on déu vol, que m’empaiten esgarrifances
quan caic sense acabar de caure, quan salto
de terrat en terrat, que fins i tot, estic sorprès
de veure’m en somnis d’altres. Ara mateix,
somio ser un riu d’aigües en calma
que lentament arriba al mar per alçar veles.

Sobre la il·lustració:  “Oportunitat, sort, èxit, inestabilitat, atzar, risc, fat, realitat cíclica, ànim, esperança, joc.

Una il·lusió molt humana el fat, la infinitat de factors incontrolables que poden condicionar la nostre existència, posem totes les nostres esperances a la casualitat o causalitat?”.

La roda de la fortuna de la pintura és travessada per una línia recta. Perquè la fortuna s’aconsegueix tant donant voltes com tirant endavant.

Sobre el poema: Aquest “guerrejo amb poemes” em recorda el Margarit dins el poema Helena dient: “Helena és tots els somnis que la vida/ s’ha anat quedant. Defensa-la amb coratge/ per última vegada, desarmat”. Lluitar amb els poemes és una manera noble de lluitar. Els somnis ens porten “cap a  on ells volen” igual que quan escrius un poema, que t’has de deixar dur per la intuïció.

Caure “sense acabar de caure” és el que passa quan transgredeixes, ets dissident sense acabar de ser subversiu, ets obstinat sense arribar a ser tenaç, t’aixeques mantenint els peus a terra. De totes maneres la veu poètica salta “de terrat en terrat”, de cim en cim, excel·lint, i és sorprès de veure’s en somnis d’altres, els dels seus lectors que es projecten en la seva poesia.

Acaba parlant de la calma amb què vol encarar la vellesa, i amb un contrapunt eròtic que enllaçarà amb el poema següent, com ho fan tots.