UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 8 d’octubre del 2011

El poeta

Que ell veu coses? Jo escric.
Que jo escric? Ell veu coses.

GRIFOLL, dins Poètica Crapulística

El contemplador i el que fa. El primer, aquell que no pot suplantar la glòria de l'artista, però que pot veure'l, que deia Forster. O, per altra banda, l'artista que crea encara que sigui en la seva torre de vori, encara que ningú no arribi a veure o a entendre el que ha fet. S'allibera, com deia un poema que he llegit alguna vegada. Tot això que jo escric, apart de ser farcit de referències, no pot substituir la força d'aquest poema.

10 comentaris:

El porquet ha dit...

La força del conjunt, la complementarietat.

Helena Bonals ha dit...

El porquet: el teu comentari també contribueix molt a la força del conjunt! Uns necessiten els altres.

carina ha dit...

Helena, aterro al teu bloc des d'un bloc amic, et tenia a la meva llista amb el teu Anticànons, però desconeixia aquest raconet. M'agrada molt, m'hi deixes quedar?

Helena Bonals ha dit...

Carina: no sé com és, que encara no et seguia. Ets mot benvinguda al meu bloc.

cantireta ha dit...

El seu bloc és espaterrant. Escriu molt bé, i jo el segueixo de fa temps. És un gran artista. Gràcies, Helena!
"Blurred" vol dir borrós, sense contorn, difuminat.

Helena Bonals ha dit...

Ja ho sé, cantireta, què voldir blurred, el que no entenc és tot el títol, "Blurred capital letters"

Joana ha dit...

Després m'hi passe que no el conec el seu blog i sembla que será genial!!!

Helena Bonals ha dit...

Joana: sí que ho és. He disfrutat molt algun cop comentant-lo en el seu propi bloc.

Barcelona m'enamora ha dit...

Una part retroalimenta a l'altra part i que així sigui. No hi ha cap ésser que ell tot sol pugui remar, les plantes necessiten el sol, com les persones l'aire i la poesia el poeta.

Helena Bonals ha dit...

Barcelona: m'agraden molt les imatges que fas servir.