L'as de cors viu en febrer. I ja arriben els primers sanglots.
BESSÓ, Pere Iteràncies, interferències i grafitis
L'as de cors, l'enamorament, es dóna al febrer, mes en el que "ja ve la primavera", que canta Ma del Mar Bonet. Amb l'amor "arriben els primers sanglots", el dolor d'estimar ja es manifesta. De fet es produeix alhora. L'as de cors, sense el qual no hi valdran la resta de cartes en el joc.
Fa 1 setmana
Entrades
11 comentaris:
Ui, doncs jo no tinc un mes molt especial en aquest tema. L'abril, històricament ha fet força feina, però darrerament el setembre i el desembre déu n'hi do! ;p
Jo també tinc predilecció pel setembre, i també pel gener! Qualsevol mes deu valdre, però el febrer ho és metafòricament.
No ho sabia que metafòricament el febrer era el mes de l'enamorament. I anomenar-lo "as de cors" no podria ser més encertat i bell..
Barcelona: jo tampoc no ho sabia, que febrer és el mes de l'enamorament, fins que he comentat el poema. De fet ja diuen "A finales de enero busca la sombra el perro".
Tots els mesos són bonics si un s'enamora!
fanal blau: sí, tots els mesos son bonics, però només un és l'as de cors!
És cert, l'amor arriba al febrer que és quan arriba la primavera ja que s'avança. Jugar, estimar, viure el mes de febrer. Tot forma part de l'entramat misteriós de la vida.
Molt bell poema de Pere i comentari d'Helena
Una abraçada
Ana
Gràcies, Ana, el proper crec que serà teu!
Molt bona tria i fantàstic comentari. Els poemes del Pere sempre donen per a molt.
Espere el proper d'Ana, ja saps que m'encanta la seua poesia.
B7s
Joana...esperem que la pausa de blog, t'estigui anant bé.
Una abraçada!
Gràcies, Helena, gràcies, Joana, gràcies a tothom. La veritat és que amb vosaltres em trobe com a la masia del Peller de la meua infantesa. O a la Pedralba de la meua adolescència i prmer enamorament. És a dir sou per a mi tan necessaris com l'aigua dels temps llunyans. Aliment de l'esperit.
Gràcies de nou.
Vos estime.
Pere
Publica un comentari a l'entrada