UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 31 de juliol de 2011

Com un crim

Tènues ídols de vent i ales,
endreceu-me oblits,
acolliu-me en la llarga nit salvatge,
enllestiu-me com un crim

i per sempre, doncs,
beseu-me en ferma calma
del bell cim per Tu sagnant.

DORCA, Jordi dins el bloc Itineràncies poètiques

La veu poètica es dirigeix als idolatrats poetes, els que tenen vent i ales, perquè facin un lloc als seus oblits de fer poemes. Vol que l'acullin a la "llarga nit salvatge" de la Poesia, del "bell cim" per Ella sagnant, com se sofreix per fer poesia. "beseu-me en ferma calma": vol ser reconegut pels altres poetes. "enllestiu-me com un crim": crim que vindria donat pel dolor, pel cim sagnant, que és un oxymoron, el cim sol ser cobert de neu, en tot cas no pot sagnar. Del cim, del cap, neix el poema. En una primera lectura, aquest poema no m'ha mostrat res del que dic, val la pena de rellegir-lo.

6 comentaris:

Estonetes ha dit...

La creació com a procés dolorós. La segona lectura aporta un perfil dramàtic.

Barcelona m'enamora ha dit...

L'he trobat un poema complex. Realment com has dit amb una primera llegida no es veu tot. M'agrada el concepte de la llarga nit salvatge com a lloc negre, buit i complicat del moment de fer poesia.

Helena Bonals ha dit...

Estonetes: val la pena de sofrir per entendre'l!

Barcelona m'enamora: fer un poema és dolorós o plaent segons com t'ho miris.

onatge ha dit...

Helena afegir-hi res més seria "Com un crim...".

Des del far nit bona.
onatge

Helena Bonals ha dit...

onatge: seria un crim perdre's els vostres comentaris!

Jordi Dorca ha dit...

Ei, gràcies, Helena.
Moltes gràcies a tots.