El poema és la nit
i un balancí al terrat,
i jo,
assajant de dir coses en veu baixa.
Si ara apaguessin el llums del carrers,
i també els llums del pont
i els de les cases,
el poble esdevindria
paorosament gran,
tràgicament indefens.
El poema és la nit,
la nit del poble,
el poble dins la nit en una
meravellosa harmonia,
i jo al terrat,
segut al balancí,
dins el poble i la nit,
assajant de dir coses en veu baixa.
MARTÍ I POL, Miquel
El poema sempre és la nit, la prosa el dia, però és que a més aquí es tractaria de la nit de la dictadura. El poema és allò més elevat, el terrat, i un balancí que es gronxa, que no acaba de tocar el terra. La veu poètica assaja "de dir coses en veu baixa", com ho fa un poema dins o fora la dictadura. Sense cap llum, el poble es torna "gran" i "indefens", enmig de la foscor. El poble, la civilització, enmig de la nit d'allò menys racional. El poema sempre diu coses, encara que contingudament.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
6 comentaris:
l'estel en la fosca nit
Martí i Pol és poesia en essència!
Bon vespre, Helena!
És una metonímia, el tot per la part, el que tu dius, Joana.
fanal blau: els teus comentaris són benvinguts
Un bon poema d'un gran poeta. I la teva garbellada de tendresa i profunditat fa entendre encara més el poema.
Des del far bona tarda.
onatge
Potser el poema vist com alguna cosa més elevada que la prosa no pot expressar.
Martí Pol el mestre!. Assegut al balancí, en el terrat..,potser vol alçar la veu perquè arribi al cel, però mentre assaja.
Abraçada!
Publica un comentari a l'entrada