la sal de la mar a la boca de l'ànima
Birsel Salah
Quina dona et portarà al bedollar
t'hi llegirà poemes
paraules cegues
lluernes
en la bellesa de la boira
nua a la llum del darrer dia
abans que el poeta no dorma
al cim del món
BESSÓ, Pere Aigües turques, dins el bloc Poética compartida
La sal, metàfora possible de la poesia, per condensada, concisa, passa de la mar incomesurable, a través de la boca simbòlica, a l'ànima del lector igualment inabastable.
La veu poètica es pregunta quina dona li llegirà poesia al bosc, les "paraules cegues/ lluernes" d'amor, que de nou serien imatges dels versos, bellesa enmig de la boira, que portaria el poeta a dormir al cim del món de la felicitat. Una diferència subtil entre aquesta dona i les altres, però molt important, com la sal del mar.
Fa 1 setmana
Entrades
3 comentaris:
La veritat és que aquest poema d'en Pere Bessó és preciós, però em meravella sempre la lectura que saps fer-ne de la poesia.
Ben sincerament, Helena!
M'agrada especialament per la comparació que fa entre la felicitat que pot proporcinar l'amor de l'estimada amb el que ja d'entrada ens proporciona la poesia.
Sí, Iris, el més alt i constant i fidel amor: la poesia...
Abraçada,
Pere
Gràcies fanalet per la teua estima blava envers el meu poema
Salutacions ben cordials!
Pere
I a tu, la meua lectora excel·lent, dama Bonals, què puc dir-te...
He tingut la sort que trobares els meus versos per la via del cavaller Mompó...
Vos estime a tots dos!
Pere
Publica un comentari a l'entrada