UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 25 de juny de 2011

Túnel

El rodegen el bosc i el cel blau.
La llum s'enfonsa dins la roca
com pel canó d'una arma.
Envoltat per la fosca humida i càlida
-un celler enorme i protector- recordo
el vagó il·luminat dintre del túnel.
Des de la infància ressona encara
la tendresa de ferro d'aquells trens
bruscos i durs com el coneixement.
Aquest coneixement que ara em permet
mirar sense recança davant meu
la boca a la qual m'acosto.

MARGARIT, Joan No era lluny ni difícil

La vellesa i la infància diuen que són connectades. Com l'entrada i la sortida d'un túnel. Entremig, la llum artificial d'un vagó de tren, per exemple. Llum pròpia del coneixement racional, dels "trens/ bruscos i durs". Un coneixement que permet al poeta d'encarar la vellesa, de retrobar "el bosc i el cel blau". En el fons, les nostres vides són com l'instant en què una bala atravessa el "canó d'una arma".

6 comentaris:

Barcelona m'enamora ha dit...

M'agrada el fet de connectar la infantesa i la vellesa amb la llum. Quan neixem venim de l'amor i quan morim hi tornem, a casa, d'allà on pertanyem. L'amor com a origen i final.

Tot i això, per mi la infantesa, amb tota la seva innocència i vulnerabilitat, és l'època en què veiem les coses més clares i som nosaltres més en essència i quan més llum hi ha.

Així, segons aquest poema la vida adulta és un túnel on tan sols hi ha llum artificial?

Et desitjo molta llum i felicitats per ser el blog recomanat del 3/24!

Helena Bonals ha dit...

Barcelona m'enamora: James Barrie deia que després dels dotze anys la vida no val la pena. Cadascú s'ho sap, si això és veritat o no.

Gràcies per caure en felicitar-me! Amb els blocs que tinc no em puc queixar pas.

Joana ha dit...

La perspectiva amb qque contemplem la vida canvia amb l'edat i en cadascuna fem nous descobriments.

Gràcies a les dues per les vostres aportacions.

Helena Bonals ha dit...

Joana: Margarit és molt Margarit, me n'adono comentant-lo, no té pèrdua.

Barcelona m'enamora ha dit...

Ostres Helena, tampoc seria tan dràstica com el James Barrie!! Després del 12 anys passen coses molt bones...em referia més a la manera de sentir de quan ets petit, que ho vius tot tan intensament, amb tanta emoció! Per això procuro no oblidar-me de com era de petita i fer unes quantes ximpleries de tant en tant! :)

onatge ha dit...

Un bon poema amb una bona collita teva. Margarit el rellegeixo sovint... Felicitats pel 3/24. T'ho mereixes.

Des del far una abraçada.
onatge