UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 24 de juny de 2011

Hotel Pierre Loti

La major part de la nit pregona restà al teu camisó. No ultrares la rialla de les tulipes ni et fou adventici un altre regne dels cels ací al llit.

BESSÓ, Pere Aigües Turques 2010, dins Poética compartida

El camisó seria com una metonímia de la nit pregona, s'agafa la part pel tot, com Margarit a "Plaça Rovira": "Em recorda la música al cafè/de la plaça, on la seva gavardina/deu esperar, damunt d'una cadira,/després de tant de temps, el meu amor". Les rialles de l'altra no van sobrepassar les de les tulipes, foren efímeres. No va trobar cap regne dels cels precisament en aquesta nit obscura, en un hotel. La nit d'Adamo.

3 comentaris:

Joana ha dit...

No li va caldre res més enllà del llit, el cel ja hi era allí i restà per sempre al seu camisó.

Helena Bonals ha dit...

Molt bona la teva síntesi, Joana. A vegades no acabo els meus comentaris del tot, esperant la vostra participació. Dos ulls hi veuen més que un.

Pere Bessó ha dit...

Ai las, Joana, no faig metonímia, sinó pura realitat: em quedí al camisó. I punt.
la resta, el conte de la rateta...
Besadetes,
Pere