UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 17 de juny de 2011

8

Avui m'has esperat a la porta
de l'Escola d'Idiomes d'Alzira.
I això és tot i això és prou.
I no t'he pogut dir que jo també
tenia esperança de tu als llavis.
He sabut comprovar que no sóc
cap monstre amb el cor sec.
Després d'un dur periple vital
arribes amb tanta innocència
que no puc deixar de veure't.
Hauré d'eixir de les ruïnes
i reconstruir-me tot per a tu.
Ara hauré de pensar que tot
no ha estat mai encara dit.
Tenia tantíssima pols als ulls.
La flaire de flor de taronger
amb els excessos primaverals,
la llum que tendrament ens habita.
Dóna'm la mà o miracle d'amor,
junts solcarem paradisos llunyans.

NÀCHER, Vicent Un entre tants

Les al·lusions a la cançó de Llach sobre un poema de Joan Fuster, "Criatura dolcíssima", embelleixen aquest poema encara més. "I això és tot, i això és prou", per exemple. Una delícia de poema sobre l'enamorament, d'algú que s'adona que no està eixorc, que no pot ignorar la innocència de l'altra persona, d'algú que fa noves arrels i s'adona que no és de tornada de tot. "Tenia tantíssima pols als ulls" és una imatge molt bella. La mà de l'altra persona seria un miracle d'amor, en una metonímia, amb ella sap que s'estimen.

9 comentaris:

onatge ha dit...

Hola Helena, de vegades (com ara) entre el poema i la teva autòpsia en viu sense que hagi mort ningú, ni el poema, que no s'hi pot afegir res més...

Des del far una abraçada molt gran en una de molt petita.
onatge

Barcelona m'enamora ha dit...

Un poema realment preciós. Enamorar-se és renèixer, recuperar l'esperança perduda. M'agrada especialment la frase de "jo també tenia esperança de tu als llavis". Gràcies per regalar-nos el poema.

Helena Bonals ha dit...

onatge: és veritat, el poema no ha mort! Continua viu després de les meves paraules.
Una abraçada!

Barcelona m'enamora: benvingut al meu bloc (o blocs). A mi també m'enamora Barcelona, més que cap altra capital del món.

Joana ha dit...

No l'havia vist. Ara mateix li passe l'enllaç!!!

Helena Bonals ha dit...

Joana: és una delícia de comentar Nàcher, ja ho veus. Per sort el vaig trobar, l'havia perdut.

Vicent Nàcher ha dit...

No podeu imaginar-vos la il·lusió que m'ha fet veure el poema al bloc d'Helena amb un comentari tan bonic i encertat.
També m'han agradat molt les paraules de la gent que ha escrit comentaris.
Moltes gràcies, perquè tots plegats
feu possible el miracle de la poesia.
Salutacions.
Vicent Nàcher

Vicent <` ha dit...

També m'agradaria donar les gràcies a Joana que m'ha informat de l'aparició del poema al bloc d'Helena.
Joana, ets un àngel. Moltes gràcies.

Vicent Nàcher ha dit...

També m'agradaria donar-li les gràcies a Joana que m'ha informat de l'aparició del poema al bloc d'Helena.
Joana, ets un àngel. Moltes gràcies.
Salutacions.
Vicent Nàcher

Joana ha dit...

Gràcies a tu Vicent que ens delectes amb els teus versos.

No et fies dels angels que de vegades amaguen un dimoniet. És broma eh!!! B7s