Hi ha un home que es despulla i entra a l’aigua.
Fa temps es despullava per entrar
al seu cos que era inici de bellesa.
Quina mar, quines ones, el seu cos,
bategant i esquitxant plaers d’escuma,
pessigolles de sal. És com un trànsit
de peixos molt petits damunt el tacte,
el color de les algues i el mirall
en el reflex sublim de la carn tendra.
Hi ha un home que es despulla i entra a un mar
que és tan sols el record d’aquell cos d’ella,
un vol lleuger d’ocells que el temps dibuixa
sobre un cel on s’apaguen les estrelles,
i és el destí de l’home, allò que sap,
despullar-se i rentar l’amor dins l’aigua
quan es retroba amb una pell humida
en submergir-se al fons del mar llunyà.
CLARÀ, Israel Pluja de nit
Aquest poema em recorda els Manel, i la cançó "Al mar". És una meravella com parla de l'acte sexual que connota l'entrar en el mar. Era "inici de bellesa" la joventut de l'altra persona. Les ones, els "plaers d'escuma", les "pessigolles de sal", tot són metàfores d'allò sensual. "el mirall/ en el reflex sublim de la carn tendra": el seu cos es reflecteix en la seva poesia, el mar "que és tansols el record d'aquell cos d'ella". Mar on s'ha batejat el poeta, allò que és origen del que és ara. "despullar-se i rentar l'amor dins l'aigua": el que fem amb la poesia, ennoblir les nostres vides. A la llarga, encara que les estrelles s'apaguin, es retrobarà amb una pell humida en entrar de nou ben "al fons del mar llunyà".
Fa 1 setmana
Entrades
8 comentaris:
De primera, Helena. mil gràcies per la teua aportació!!!
Per camins de vida humits de passió...
M'agrada el poema i la teva amanida d'interpretacions Helena.
Des del far bona lluna.
onatge
M'agrada la bellesa d'aquest poema, com descriu l'entrar al mar i banyar-se...aquell dolç retrobament de pells humides. Gràcies per compartir-lo i per les teves paraules que ens encaminen cap al mar.
Abraçada!
No sé si m'ho sembla a mi, però aquest poema és d'una qualitat extraordinària, oi? Algú capaç de sentir i escriure així ha de ser un luxe per tots aquells qui gaudeixen de la seva amistat.
Feia temps que no trobava tant talent en un poema ni en un poeta.
Galionar: el llibre on surt aquest poema, el seu autor el té en una estima especial. No és un poeta rebuscat o pretenciós, és un gran poeta. Si llegeix això segurament es voldrà posar en contacte amb tu, a mi m'arriben entrades seves del Facebook cada dia.
Ho has endevinat, Helena... I tant que m'agradaria entrar en contacte amb Galionar, però no en sé ni el mail ni si és al Facebook ni com es diu en realitat. ¿Ens podries posar en contacte tu d'alguna manera?
I sí, m'agrada el que em diuen els amables lectors, però sobretot t'agraeixo a tu que em continuïs comentant i esmercis en mi aquesta dedicació. No puc respondre sempre que voldria, però t'envio des d'aquí una abraçada molt forta!
Si Galionar mira aquest comentari, el meu mail és: iclara@editorialomicron.com, i em pot buscar al Facebook per "Israel Clarà".
Israel, poeta, gràcies. No, no tinc compte al Facebook, però sí manera d'entrar als murs oberts per mitjà d'una persona amiga. Jo no sóc ningú important ni coneguda en el món de les lletres, i la única diferenciació que sé fer entre els escriptors és la de si m'agraden o no m'agraden. Em dic Montse, el meu bloc és: galionar.blogspot.com (no n'hi ha cap més perquè el nom és invenció meva). I el correu del bloc: galionar@gmail.com
Però bé, sóc jo qui ha de descobrir la teva obra i a través d'ella intuir-te com a persona, i de moment el tast amb aquest poema m'ha deixat molt bon gust de boca.
Gràcies, i també a tu, Helena, per donar-nos a conèixer autors de tanta qualitat.
Publica un comentari a l'entrada