UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 30 de juny de 2011

Cançó del futur

Caminarem
seguint el rastre
de les flors.
Per les olors
sabrem cap on
volem anar.

Caminarem
seguint el rastre
dels homes.
Per les idees
sabrem cap on
volem anar.

Caminarem
seguint el rastre
de les estrelles.
Pels poemes
sabrem cap on
volem anar.

BACH, Josep-Ramon dins El gos poeta (lectura per a majors de nou anys)

De la terra al cel: allò immaterial que és el nord del poema de Maragall, "Excelsior", l'"a priori" sense el qual no faríem camí. De les olors de les flors a les idees dels homes, acabant amb els poemes que suggereixen les estrelles. És veritat que els poemes poden guiar les nostres vides més que qualsevol coneixement racional. Un poema que no penja per cap cantó, bellíssim.

8 comentaris:

Barcelona m'enamora ha dit...

Helena, aquests últims dies estàs posant un poemes que m'agraden molt i molt. Perquè són clars com l'aigua i m'arriben i em fan pensar, i m'ajuden a entendre una mica més la vida.

Aquest d'avui és preciós.

Gràcies.

Helena Bonals ha dit...

Barcelona m'enamora: L'he trobat per casualitat a la biblioteca on treballo. A mi també em sembla preciós, no hi ha gaire a comentar, és clar com l'aigua, que dius tu.

lolita lagarto ha dit...

un poema exquisit!

caminarem, caminarem i seguirem rastres a veure si acabem sabent on volem anar..

Joana ha dit...

Un poema molt romàntic i ple d'esperança!!!

Anònim ha dit...

Em sap greu.

Lluís.

Helena Bonals ha dit...

Lluís: què et sap greu?

Estonetes ha dit...

Com sempre, la tria i el comentari dels poemes és sublim, Et deixe l´enllaç per si vols descarregar-te gratuïtament un recull de poemes i cançons meues de fa temps.
http://www.bubok.es/libros/204602/Poemes-i-cancons

Petonets.

Audrey ha dit...

Sí el futur existís, no puc imaginar camí més bell que ens hi porti.