UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 15 de juny de 2011

CLXVII

Damunt del teu desig cau la neu. Ni la nit ni l'alba. És l'hora del poeta.

BESSÓ, Pere Itineràncies, interferències i grafitis

El desig, l'amor, es transforma en poema, es congela per durar una mica més, alhora que decreix el foc. El que fa amb la poesia és més enllà del bé o del mal, de la claror o la foscor. Ara el poeta pot estimar amb la llibertat que li permet el poema. Es diu que la poesia sol venir posterior a l'acció, no pas quan tens una vivència.

8 comentaris:

GEMMA ha dit...

El poema permet fer-lo durar, i si volgués de manera eterna. Trist i maco alhora.

Olga Xirinacs ha dit...

Però les fulles se'ns renoven cada any, i el plastic te'l trobes penjant dels pins i sense integrar-se mai a la natura. Al paisatge potser sí, perquè ja ho donem per fet.
Molt bona la foto imitativa.
Olga
Aquest comentari correspon al teu post a D'allò bell, d'allò sublim, que no s'ha dignat passar (no hi ha l'opció Anònim, que és la que em va bé).
*
Pel que fa a la cita de Bessó, perfecta.

Helena Bonals ha dit...

Olga: ja he posat l'opció "anònim", a veure si va millor!
M'agrada el comentari que no has pogut penjar.

Joana ha dit...

Molt poétic i real, al temps!!!

Joan ha dit...

Ni la nit, ni l'alba. Ni l'absència ni la primera llum, sinó la plenitud de l'astre. Evocador.

Helena Bonals ha dit...

Joana: el bon terme mig, realisme líric.

Joan: la teva interpretació, diferent a la meva, em sembla molt bona.

Audrey ha dit...

La neu apaga la flama del desig, però ni la nit, ni l'alba solitària esborrarà el record, dolç...

Helena Bonals ha dit...

Gemma: els poemes solen ser tristos i macos alhora.

Audrey: que bell sempre el record!