Damunt del teu desig cau la neu. Ni la nit ni l'alba. És l'hora del poeta.
BESSÓ, Pere Itineràncies, interferències i grafitis
El desig, l'amor, es transforma en poema, es congela per durar una mica més, alhora que decreix el foc. El que fa amb la poesia és més enllà del bé o del mal, de la claror o la foscor. Ara el poeta pot estimar amb la llibertat que li permet el poema. Es diu que la poesia sol venir posterior a l'acció, no pas quan tens una vivència.
Fa 4 dies
Entrades
8 comentaris:
El poema permet fer-lo durar, i si volgués de manera eterna. Trist i maco alhora.
Però les fulles se'ns renoven cada any, i el plastic te'l trobes penjant dels pins i sense integrar-se mai a la natura. Al paisatge potser sí, perquè ja ho donem per fet.
Molt bona la foto imitativa.
Olga
Aquest comentari correspon al teu post a D'allò bell, d'allò sublim, que no s'ha dignat passar (no hi ha l'opció Anònim, que és la que em va bé).
*
Pel que fa a la cita de Bessó, perfecta.
Olga: ja he posat l'opció "anònim", a veure si va millor!
M'agrada el comentari que no has pogut penjar.
Molt poétic i real, al temps!!!
Ni la nit, ni l'alba. Ni l'absència ni la primera llum, sinó la plenitud de l'astre. Evocador.
Joana: el bon terme mig, realisme líric.
Joan: la teva interpretació, diferent a la meva, em sembla molt bona.
La neu apaga la flama del desig, però ni la nit, ni l'alba solitària esborrarà el record, dolç...
Gemma: els poemes solen ser tristos i macos alhora.
Audrey: que bell sempre el record!
Publica un comentari a l'entrada