UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 8 de juny de 2011

El poema

El poema és la nit
i un balancí al terrat,
i jo,
assajant de dir coses en veu baixa.

Si ara apaguessin el llums del carrers,
i també els llums del pont
i els de les cases,
el poble esdevindria
paorosament gran,
tràgicament indefens.

El poema és la nit,
la nit del poble,
el poble dins la nit en una
meravellosa harmonia,

i jo al terrat,
segut al balancí,
dins el poble i la nit,
assajant de dir coses en veu baixa.

MARTÍ I POL, Miquel

El poema sempre és la nit, la prosa el dia, però és que a més aquí es tractaria de la nit de la dictadura. El poema és allò més elevat, el terrat, i un balancí que es gronxa, que no acaba de tocar el terra. La veu poètica assaja "de dir coses en veu baixa", com ho fa un poema dins o fora la dictadura. Sense cap llum, el poble es torna "gran" i "indefens", enmig de la foscor. El poble, la civilització, enmig de la nit d'allò menys racional. El poema sempre diu coses, encara que contingudament.

6 comentaris:

Joana ha dit...

l'estel en la fosca nit

fanal blau ha dit...

Martí i Pol és poesia en essència!
Bon vespre, Helena!

Helena Bonals ha dit...

És una metonímia, el tot per la part, el que tu dius, Joana.

fanal blau: els teus comentaris són benvinguts

onatge ha dit...

Un bon poema d'un gran poeta. I la teva garbellada de tendresa i profunditat fa entendre encara més el poema.

Des del far bona tarda.
onatge

Rafel ha dit...

Potser el poema vist com alguna cosa més elevada que la prosa no pot expressar.

Audrey ha dit...

Martí Pol el mestre!. Assegut al balancí, en el terrat..,potser vol alçar la veu perquè arribi al cel, però mentre assaja.

Abraçada!