8

Avui m'has esperat a la porta
de l'Escola d'Idiomes d'Alzira.
I això és tot i això és prou.
I no t'he pogut dir que jo també
tenia esperança de tu als llavis.
He sabut comprovar que no sóc
cap monstre amb el cor sec.
Després d'un dur periple vital
arribes amb tanta innocència
que no puc deixar de veure't.
Hauré d'eixir de les ruïnes
i reconstruir-me tot per a tu.
Ara hauré de pensar que tot
no ha estat mai encara dit.
Tenia tantíssima pols als ulls.
La flaire de flor de taronger
amb els excessos primaverals,
la llum que tendrament ens habita.
Dóna'm la mà o miracle d'amor,
junts solcarem paradisos llunyans.

NÀCHER, Vicent Un entre tants

Les al·lusions a la cançó de Llach sobre un poema de Joan Fuster, "Criatura dolcíssima", embelleixen aquest poema encara més. "I això és tot, i això és prou", per exemple. Una delícia de poema sobre l'enamorament, d'algú que s'adona que no està eixorc, que no pot ignorar la innocència de l'altra persona, d'algú que fa noves arrels i s'adona que no és de tornada de tot. "Tenia tantíssima pols als ulls" és una imatge molt bella. La mà de l'altra persona seria un miracle d'amor, en una metonímia, amb ella sap que s'estimen.