UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 21 de maig de 2011

Silencis

No és difícil acollir-se a la dansa del silenci, que ve i va marcant el ritme al compàs del tabalet. Què difícil escoltar-lo amb els ulls al cor, perquè encara no ha arribat amb el seu perpetu mantell d'acer per aïllar-nos amb indiferència tenaç i freda. I llavors, sols llavors, quan ens abrigue en la negra i fosca nit... poder dormir.

JOANA dins El teler del record

És una paradoxa que el silenci vingui i vagi "marcant el ritme al compàs del tabalet": és un silenci sorollós. Els ulls sempre estan relacionats amb el cor (com en Gilabert de Próixita) i encara que no és difícil de deixar-se envair pel silenci, és difícil que ens arribi al cor, perquè encara no ens ha cobert del tot. Només quan ho fa, tot aïllant-nos de "la negra i fosca nit", podem dormir tranquils.

6 comentaris:

Joana ha dit...

Una paradoxa, i tot i això l'escoltem i tant que l'escoltem. Si no ho ferem tindríem el cor de fusta!!!
Quan conseguir fer-lo mut, la indiferència s'escampa per tot arreu, ja no importa el que ens contava de manera insistent aquest silenci amb el repicar del tabla!!!

"Repica que repica, repica el tabalet i cant..."

Moltes gràcies, helena pel teu comentari. ja et vaig dir que l'havies llegit amb els meus ulls.

Per cert el vaig fer a partir d'una cita d'un amic blocaire que va escriure al seu blog: "La vida es un baile sin sentido entre dos silencios". Per això el vaig traduir al castellà, pero no trobe l'equivalent a tabalet!!!

Joana ha dit...

Volia dir aconseguim!!!

Olga Xirinacs ha dit...

Segons el diccionari Albertí Català-Castellà, tabalet o tamborí català, en castellà és: tamboril, tamborin, tamborino, atabal.

A triar, doncs, el que vagi millor al context.

Joana ha dit...

Gràcies Olga, ho havia posat de manera intuitiva però no n'estava segura!!!

onatge ha dit...

La dansa del silenci... En sóc un enamorat del silenci. El silenci de vegades du un crit de vida, altres de solitud i encara altres de companyia...
Amb les teves paraules m'has posat el silenci als llavis...

Des del far bona nit.
onatge

Helena Bonals ha dit...

Gràcies Joana, per fer-me més viu el teu poema en prosa.

Gràcies Olga, no sé pas què faig per tenir participacions tan sonades com les teves.

Gràcies onatge, de part meva i suposo que de la Joana.