UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 5 de maig de 2011

El mosquit sap molt bé, petit com és,
que és animal de rapinya.
Però, tot comptat i debatut,
ell només es preocupa d’omplir el seu ventre,
no posa la meva sang al banc.

LAWRENCE, D. H., The Ship of Death and Other Poems. Traducció de Jordi Llavina.

És veritat que un mosquit és un paràsit, però almenys no especula pas amb la sang que es queda per "omplir el ventre". Un crític també se'l pot titllar de paràsit, però la seva feina té molt de valor al capdavall. Un artista crea per entendre, un crític interpreta per entendre.

2 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Gran cosa seria que un crític (de revista especialitzada) llegís per entendre. La majoria de vegades ho fan per simpatia vers l'autor que ressenyen.
Però he notat un canvi, almenys al diari que llegeixo cada dia: no hi veig rebentades (eren molt sovintejades) i s'han suprimit les numeracions, sempre arbitràries, que anaven de l'1 al 5. Hi deu haver hagut alguna consigna.
De crítics històrics -que coneixin i sàpiguen seguir en perspectiva l'obra d'un autor- en queden pocs o cap, mort en Joan Triadú.

Helena Bonals ha dit...

Olga: quan vaig fer un anti de Al meu cap una llosa no et coneixia de res. El meu pare me'l va recomanar. O sigui, que no ho vaig fer per simpatia.

Els crítics que admiro, com Jordi Malé, o Jordi Julià, tots llegeixen per entendre, jo mateixa no provo de fer altra cosa. Els altres no són crítics per a mi.