UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 14 de maig de 2011

Cal·ligràfic

Rellegeixes els teus escrits
amb la distància de la memòria,
estranys retalls de tu
dels quals, a voltes, no reconeixes
ni les grafies,
fragments que semblen buscar camins,
idees, energies pròpies,
lluny de tu, potser coneixedors
de les teves limitacions.

MEYERHOFER i RIBAS, Rafael dins el bloc Esquitxos

Rellegir és el que es fa quan has estat feliç llegint el primer cop. La relectura és necessària per arribar a entendre un poema. Llegir de nou és bo per interpretar més a fons una novel•la. I rellegir-te tu mateix és ser capaç de corregir el que has escrit, amb les capes de pintura necessàries per ser lúcid. El que hi havia escrit té vida pròpia, com el passat condiciona el futur, amb “les teves limitacions” incorporades. No en “reconeixes/ ni les grafies”, simbòlicament s’entén. La cal•ligrafia, allò fet a mà, és senyal de la mesura humana, com caminar respecte anar en algun mitjà de transport. La lentitud que no pot desaparèixer per molt que ens modernitzem.

3 comentaris:

Núria Talavera ha dit...

quina bona tria aquest poema, és molt maco. M'agrada especialment l'ús de l'adjectiu "estrany" perquè serveix per destacar la sensació que tenim quan rellegim coses escrites fa temps, oblidades en un calaix potser. L'ús de la segona persona també el trobo molt adient (parlar amb un mateix com qui parla al mirall)i, finalment, esmentar les grafies... sovint no reconeixem, literalment, la nostra pròpia lletra perquè va canviant amb la nostra personalitat i sentiments... un poema realment bonic :)

Olga Xirinacs ha dit...

La idea que Meyerhofer exposa al poema és un indicador de tot el que perdem i que no hem apuntat. D'aquells moments que van ser i van prendre el seu camí, que no podem recordar.
D'aquí la importància de només una noteta escrita al pas del temps.

Rafel ha dit...

Rellegir amb modèstia, per veure les nostres limitacions i millorar.