UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 2 de maig de 2011

No col·laboro

...Fins al dia que vaig saber que no

plorava rou ni perles, sinó llàgrimes:

vulgaríssimes llàgrimes que em queien

galtes avall i em donaven un aire

entre grotesc i màgic. Ara penso

que degué ser una trista descoberta,

la il.lusió perduda i tantes coses,

un món -quin món?- que esdevé inhabitable-

D'aleshores ençà, que jo recordi,

no he plorat, almenys dels ulls enfora,

ni he renegat, ni em mossego les ungles.

No és gran cosa, ja ho sé. El món, em diuen,

segueix sent inhòspit, però jo

persevero tossut: no col.laboro.


MARTÍ i POL, Miquel La pell de violí

Fins que va saber que els seus sentiments no eren transformats en gotes com rosada o perles, no va adonar-se que el món és prosaic i abstracte, no hi troba empatia. Aquest món inhabitable l'ha portat a rebutjar el plorar, els renecs, el mossegar-se les ungles: allò que ens fa més "humans". És curiós, Margarit ha dit "Malfia't del vell que no renega", l'altre punt de vista. Però Miquel Martí i Pol no vol col·laborar amb la lletjor del món.

1 comentari:

GEMMA ha dit...

Claríssim.

Bona tria, bon anàlisi, Helena.