El poble

El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

El poble és una xafogosa tarda d’estiu,
és un paperet damunt la sorra,
és la pluja fina de novembre.

El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,
és el petit desfici del diumenge a la tarda,
és la família com a base de la societat futura,
és el conjunt d’habitants, etc., etc.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
és la meva veu i la vostra veu,
és la meva petita mort i la vostra petita mort.

El poble és el conjunt del nostre esforç
i de la nostra veu
i de la nostra petita mort.

El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els teus secrets i els secrets dels altres.

El poble és tothom,
el poble és ningú.
El poble és tot:
el principi i la fi,
l’amor i l’odi,
la veu i el silenci,
la vida i la mort.

MARTÍ I POL, Miquel

El poeta sembla que vulgui definir què és un poble, el seu poble, de manera no convencional: simbolitza el poble un vell tossut que potser encara estima, una noia que encara no estima, algú menystenible com un "comerciant en descrèdit", algú odiós com "un parent amb qui vam renyir".

El poble és tant les èpoques de calor com les fredes, és estantís com un parapet damunt la sorra, és en contínua evolució.

És la feina de quaranta anys tant com l'avorriment, el "desfici del diumenge a la tarda". És la família, és el grup en total.

El poble, com que és fet de la vida de les seves persones, ho és tot, el blanc i negre de "la vida i la mort", que resumeix tot l'anterior. En últim terme, no es pot aferrar el significat del poble, és una cosa abstracta, sembla que digui.