UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 30 de març del 2011

Jo diria “cine”

Jo diria “cine” si tengués Abril,
Jo diria “amor” si tengués es ossos,
Jo diria “cossos”, jo diria “moixos”,
Jo diria “Klimt”, jo diria “Pollock”.
Només una cosa important:
T’estim com un loco i m’aguant.
Jo diria “no” perquè tenc un dubte,
Jo diria “fàcil” perquè és molt difícil,
Jo diria “míssil”, jo diria “Boston.
Només una cosa important:
T’estim com un loco i m’aguant,
Només una cosa important:
T’estim com un loco i m’aguant.

OLIVER, Joan Miquel, dins el disc Bombón mallorquín

Sense l’Abril, en majúscules; sense els ossos que queden al fons de tot; sense els moixos que volen, sense l’abstracció d’un quadre de Pollock, no hi hauria cap “pel•lícula”, ni amor, ni els cossos, ni la figuració d’un quadre de Klimt, tot allò que contrasta i es complementa amb l’anterior. Com que no ho té, es queda sense res més que la cançó.

Digui el que digui, canti el que canti, no pot haver l’altra. És una cançó d’amor no correspost o impossible entre amarga i graciosa (la paraula “loco”), que deslliura molt, perquè al capdavall té molt de sentiment.

6 comentaris:

Joan ha dit...

M'agrada que et fixis en una cançó. Massa sovint la poesia s'amaga pels racons i passa desapercebuda.

fanal blau ha dit...

Moltes cançons, són poesia.
De fet, la poesia no deixa de ser música.

Sempre és un plaer llegir-te.
Molt bon vespre.

lolita lagarto ha dit...

realment .. és un bombonet!

Helena Bonals ha dit...

Joan: m'agrada que et fixis en l'Oliver, que s'ho val.

fanal blau: el que dius se sap però s'oblida.

lolita: ens el cruspirem, doncs!

horabaixa ha dit...

... m'agrada força en J.M. Oliver, rera l'aparent comicitat, amaga unes lletres molt sentides.

Helena Bonals ha dit...

Estic d'acord amb tu, horabaixa. El teu pseudònim també es relaciona amb Antònia Font!