L'abisme d'un horitzó
Aquesta por de perdre un record, un instant únic,
un petit món.
Aquesta por de no saber sobreviure a l'abisme
quan sovint impregna cada racó
quan no podem mirar enrera
i hem de crear nous horitzons.
BOLOIX, Gabriel dins el bloc Escrits del fum
Fa més por de perdre la memòria dels instants feliços que de fer-se vell. L'abisme és no recordar. Més enllà de la necessitat de "renovar-se o morir", hi ha la lluita del passat per sobreviure, a vegades és l'únic que et resta, que deien els Simon&Garfunkel.
Fa 1 dia
Entrades
6 comentaris:
Si em permets....jo també veig aquesta por de no sobreviure a l'abism com una por davant allò que encara no ha passat, la por a avançar ,per això es vol aferrar a un record del passat...de fet el títol és l'abisme d'un horitzó...
I si l'horitzó és a peu pla...?
Des del far sense abisme.
onatge
De vegades cal fer-hi amistat.
Gràcies Helena pel comentari, m'ha agradat molt.
I els comentaris dels companys blocaires donen per pensar. Molt interesant.
Pensament inacabat o potser només constatació de la por? Ja és molt si la por resulta creadora.
La vida es un cami cap a nous horitzons, cercar noves metes i seguir el cami sempre avançant amb el pes del record.
Publica un comentari a l'entrada