UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 1 d’abril de 2011

Prenc cafè amarg en un poble trencat
i intento omplir tres fulls
amb uns mots trossejats per lleis físiques.
Esquitxo el cel amb gradacions de sang
i el paper es torna groc, rovellat.

Un temps enrere vaig voler la glòria,
i creia que els migdies eren meus,
mentre tu projectaves desencants
a l'ombra espessa d'heures
i bardisses llunyanes.

XIRINACS, Olga Preparo el te sota palmeres roges (1981), dins Óssa Major

El cafè amarg ho és simbòlicament, és la veu poètica que és trista, com el "poble trencat". La ploma esquitxa amb la sang de la seva vida, convertida en tinta, allò ideal que voldria aconseguir. Mentrestant "el paper es torna groc, rovellat", es fa gran fent poesia. "Un temps enrere vaig voler la glòria" la incerta glòria d'un escriptor, que creia que la vida en el seu zènit del migdia era per a ella, mentre la poesia continuava projectant "desencants" del passat, més importants que el migdia, amagats rere "l'ombra espessa d'heures/ i bardisses llunyanes", els versos que tendeixen a escampar-se com l'heura, com les onades que genera una pedra a l'aigua.

8 comentaris:

fanal blau ha dit...

Un poema intens (com si fos un cafè italià).
Bon cap de setmana, Helena!

Gregori Samsa ha dit...

Encara no havia llegit res de la Xirinacs. M'ha agradat

passa-t'ho bé, Bonals

Joana ha dit...

Li acabe de donar un cop d'ull a tot el que has fet aquesta semana i veig que continues en forma.

Molt bona tria i perfectes els teus comentaris.

onatge ha dit...

Recordo haver llegit aquest llibre ja fa anys. "Prenc cafè en un poble trencat", el poble fa segles que està trencat. Mentre la tassa estigui sencera...
"Esquitxo el cel amb gradacions de sang i el paper es torna groc, rovellat". Des de Felip V que ens venen rovellant, potser no abem quin és el nostre paper...

Helena ja em perdonaràs el llibertinatge...

Des del far amb cafè.
onatge

Helena Bonals ha dit...

onatge: m'agrada el caire que li has donat al poema. Quina il·lusió, algú que s'ha llegit el que comento de l'Olga.

Fanal blau ha dit...

Helena,

els teus comentaris sempre els trobo molt encertats i ajustats, i mai comento semse haver llegit. Em semblaria absurd. Jo he fet un joc entre la intensitat i el cafè, sense fer un comentari a la babalà. Llegint el poema de l'Olga i llegint el teu comentari, no sabia afegir-hi més.
Però llegeixo.
Molt bon vespre!

Helena Bonals ha dit...

Fanal blau: no m'has entès en el comentari a onatge. Ja ho sé que em llegeixes abans de comentar. El que vull dir és que onatge s'ha llegit el llibre d'on trec el poema i el comentari.
Moltes gràcies a tots!

Fanal blau ha dit...

Gràcies per l'aclariment, Helena!
Sense voler ho havia malinterpretat, i em sabia greu.