Jo diria “cine”
Jo diria “cine” si tengués Abril,
Jo diria “amor” si tengués es ossos,
Jo diria “cossos”, jo diria “moixos”,
Jo diria “Klimt”, jo diria “Pollock”.
Només una cosa important:
T’estim com un loco i m’aguant.
Jo diria “no” perquè tenc un dubte,
Jo diria “fàcil” perquè és molt difícil,
Jo diria “míssil”, jo diria “Boston.
Només una cosa important:
T’estim com un loco i m’aguant,
Només una cosa important:
T’estim com un loco i m’aguant.
OLIVER, Joan Miquel, dins el disc Bombón mallorquín
Sense l’Abril, en majúscules; sense els ossos que queden al fons de tot; sense els moixos que volen, sense l’abstracció d’un quadre de Pollock, no hi hauria cap “pel•lícula”, ni amor, ni els cossos, ni la figuració d’un quadre de Klimt, tot allò que contrasta i es complementa amb l’anterior. Com que no ho té, es queda sense res més que la cançó.
Digui el que digui, canti el que canti, no pot haver l’altra. És una cançó d’amor no correspost o impossible entre amarga i graciosa (la paraula “loco”), que deslliura molt, perquè al capdavall té molt de sentiment.
Fa 1 setmana
Entrades
6 comentaris:
M'agrada que et fixis en una cançó. Massa sovint la poesia s'amaga pels racons i passa desapercebuda.
Moltes cançons, són poesia.
De fet, la poesia no deixa de ser música.
Sempre és un plaer llegir-te.
Molt bon vespre.
realment .. és un bombonet!
Joan: m'agrada que et fixis en l'Oliver, que s'ho val.
fanal blau: el que dius se sap però s'oblida.
lolita: ens el cruspirem, doncs!
... m'agrada força en J.M. Oliver, rera l'aparent comicitat, amaga unes lletres molt sentides.
Estic d'acord amb tu, horabaixa. El teu pseudònim també es relaciona amb Antònia Font!
Publica un comentari a l'entrada