UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 1 de març de 2011

Amb llapis de fina
punta vols retenir aquest ara
que et sembla etern, tractes
d'habitar indrets que els mots
ja han abandonat.
I en no voler seguir cap camí
en vas fressant un de nou.

CLAPÉS, Antoni

Allunyant-se de la vida, transmutant-la en art, la veu poètica, que parla amb ella mateixa, tracta d’habitar els “indrets que els mots/ ja han abandonat”, quan darrere les paraules ja no “només et tinc a tu” (que diu Margarit), quan el significant ja no significa res, perquè la relació amb el passat s’ha extingit, tot i que ara li sembla etern alhora. Fugint doncs, de cap camí anterior, n’inicia un altre, el de la poesia.

3 comentaris:

onatge ha dit...

Hola Helena pares la taula amb una tan extensa i variada gstronomia, partint del poema, que no sé què dir... M'agrada el poema i també el què dius tu quan el poses davant del sol o la lluna...

Des del far una abraçada.
onatge

Iris ha dit...

Una dble delícia compartida entre poema i anàlisi critica!!!

Quin dia que porte, no trobava el moment per a entrar!!! però com sempre paga la pena fer la visita encara que siga tard!!!

Enhorabona!!!

Helena Bonals ha dit...

onatge, tu sí que saps què dir, no m'enganyes!

Iris, benvinguda com sempre.