UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 27 de març de 2011

XXIII

Ets astuta i vulnerable.
Cobeges dos somnis:
un de pedra, l'altre de cel.

Duies una faldilla blanca,
vas somriure un moment;
nedaves cap a un altre mar.

CARULLA-RUIZ, Jordi L'escorça i la mel

Fins a les persones més fortes se'ls hi pot girar el cervell a l'últim moment. Una dona pot ser perfectament "astuta i vulnerable" alhora.

Una dona també pot cobejar dos somnis, un de material i l'altre d'immaterial, que tinguin lloc alhora. La "faldilla blanca" d'innocència i el seu "somriure fugisser": una cosa seria el cel, l'altra la pedra terrenal. Ella ja nedava "cap a un altre mar", aconseguia de surar tot cercant la idea i la realització de l'amor, com qui fa un poema.

7 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Molt poca gent té la dedicació que tu ofereixes a la poesia.
Ben pocs, entre els lectors generals, troben el gust per la poesia, més aviat els espanta.

Per això tens l'estrella de la singularitat en el teu blog i en la llum dels teus ulls per triar, comentar i posar a l'abast.

Estonetes ha dit...

Senzill i bonic.

Joana ha dit...

Totalment d'acord amb Olga i estonetes

onatge ha dit...

Tens un do especial per despullar el poema sense qeu passi fred...
Una dona pot cobejar la immensitat. No coneixia l'autor.

Des del far bona nit.
onatge

Helena Bonals ha dit...

És un goig que em comentis, Olga.
El mateix us dic als altres.
El que és veritat és que ningú fa exactament el mateix tipus de bloc que faig jo, i tampoc ningú fa com els altres dos, i això em sorprèn.

Helena Bonals ha dit...

onatge:
M'agrada això que dius que faig amb la poesia. Es tracta de mantenir el misteri.

Jo tampoc coneixia l'autor. És un llibre que vaig trobar a la biblioteca on treballo. Tinc tendència als anticànons també en poesia.

Rafel ha dit...

Ben interpretat, a vegades som pedra a vegades som vent.