XI
Dorm el somni,
rere la dura pell,
fulla caiguda,
lenta tardor.
CARULLA-RUIZ, Jordi L'escorça i la mel
"Dorm el somni/ rere la dura pell": la del poema, sempre abstrús en una mirada superficial. Alhora, i com la "fulla caiguda", allò més superficial de l'arbre, i més fràgil per tant, cau lentament, també com el poema s'interpreta en calma. "lenta tardor": el somni dorm en la tardor de la vida, més que mai, ja que sol provenir de la infantesa. Esperant de ser desvetllat.
Fotogènia
-
*L'amor neix en els ulls i els ulls el xerren*
Refrany català
"T'ho menges tot amb aquest mig somriure",
em vas dir el darrer cop que ens vam trobar,
...
Fa 4 dies
4 comentaris:
M'agrada molt, el teu comentari també.
A tu et puc elogiar sense cap tipus de perill!!! Ja m'entens. M'hauré de mossegar la llengua!!!
Quines poques paraules les del poema i què ben triades, com transmet la sensació d´assossec...
Molt poques paraules, però sí, molt boniques, com diu la Joana.
Joana: tens massa talent i ets massa guapa, què hi farem!
Estonetes: realment és curt el poema, però no pas buit.
zel: és el prototipus del bon poema. Que ho sapigueu apreciar és bona senyal.
Publica un comentari a l'entrada