Lletania
11. Nosaltres mai no ens realitzem. Som dos abismes-un pou fitant el cel.
PESSOA, Fernando, amb l'heterònim de Bernardo Soares, dins El llibre del desassossec
Cert tipus de persona mai es realitza, perquè sempre vol més, i aquest més no es pot aferrar mai. Al l'entrada número 61 dirà: “Només la infelicitat eleva”, o sigui, no és feliç ni vol ser-ho, perquè és molt rendible artísticament. En el fons del fons, és més feliç que ningú. La seva feina seria el pou, l’art, doncs, el cel. Ha esdevingut artista tot i ell mateix, la seva feina, la vida. D'allò més avall, profund, a allò més amunt, més transcendent. Les persones, que som humanes, ens movem entre allò grotesc i el sublim, he llegit alguna vegada. Una lletania és una enumeració llarga i pesada: d'aquí la ironia del títol, ja que aquest poema en prosa és curtíssim.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
3 comentaris:
Sembla que tenim telepatia, Helena.
Mira el que m'estic llegint aquestos dies!!!
http://www.enfocarte.com/5.26/pessoa.html
Magnific comentari!!!
Apart de tu, és un dels meus poetes preferits. Era esquizofrènic, però d'una manera que li permetia de treballar. Com escriu de bé, sota l'heterònim que es presenti!
Pessoa m'encanta! i gairebé tots el seus heterònims! el llibre del dessassossec no me l'acabo mai, vull dir que es per llegir i rellegir
Publica un comentari a l'entrada