UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 16 de març de 2011

I on estaràs tu en aquell últim instant?
quan ja no quede temps
quan tot haja passat.

La vida està corrent tan ràpid
que no puc respirar
un segon, un instant
que passa per davant

Intentaré tranquil•litzar-me i esquivar
les pedres que em van llançant
els trets que em van donant.

Tot el que he patit i patiré
el que he tingut i el que tindré
no val de res si tu no hi ets
si tu no hi ets.

Si al llarg del temps en veus, recorda´m que
un dia jo vaig ser
algú que va lluitar
amb bombes de paper

I arrossegat per aquesta espiral
que em fa sentir-me vell
molt abans de temps.

Des de la foscor ix un camí molt llarg
que no sé on està, però per si de cas
me´n posaré a buscar, des de demà.

Tot el que he patit i patiré
el que he tingut i el que tindré
no val de res si tu no hi ets
si tu no hi ets.

ESTONETES, dins el bloc Llibres a estones

Si l'altra no hi és, no només de forma real, sinó en la seva poesia, tot el que ha sofert i sofrirà no té sentit. La vida corre i ell se sent vell. Però un vell que lluita amb "bombes de paper", els poemes, que, sorgint de la foscor, li indiquen el camí. L'últim instant, el de la mort, espera tenir-la al costat. Tots voldríem una cosa semblant, crec.

2 comentaris:

Estonetes ha dit...

Moltes gràcies, m´han agradat molt el teus comentaris sobre la meua lletra.

Iris ha dit...

Ja el vaig veure al blog s'estonestes i em va encantar, ara amb el teu comentari, cobra més força.
Gràcies a tots dos!!!