No busquen recer a les palpentes
els moments que hem viscut,
ni deixats amb cotó a les calaixeres
s’amaguen del pànic a l’oblit.
Tenen plat a taula,
somien desperts al nostre llit
i a la vora mateixa de les paraules
plàcidament enfilen el fil.
TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits(45)
No s’amaguen, no es volen oblidar “els moments que hem viscut”, ni es protegeixen de ser oblidats, es recorden amb claredat. Formen part de la seva quotidianetat i per tant dels seus poemes. “les paraules/ plàcidament enfilen el fil”: el teixit que és el text del poema, del qual el rerefons n’és la Poesia.
Fa 1 dia
Entrades
4 comentaris:
Sembla difícil oblidar, però el temps i la bona voluntat de les persones ho van aconseguint a poc a poc.
Altres vegades no volem oblidar, ens fa por que algun dia ho fem sense adonar-nos, però per molt que ens entestem en una u altra opció, el destí s'encarregarà de fer el que ell vulga.
Gràcies Helena. Un poema molt bo i una anàlisi magnífica
enèssimes gràceis a les dues!!!
Les gràcies, totes per a tu per oferir-nos els teus magnífics poemes!
I per Helena, és clar que amb tanta il·lusió aconsegueix que resulten encara millors.
Helena ja m'ha arribat el paquet, ara no tinc temps pero aquesta vesprada t'escric!!!
Jo no faig pas que resultin millors, els poemes, només provo de fer-los justícia.
Publica un comentari a l'entrada