UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Frasseig

Tu tenies el concepte, un continu d'esglaons
i replans que et porten a la melodia com una
heroïna disposada a salvar-te a cada instant
del fred i la solitud. La nit és fosca i camino
envoltat pels llums d'un camió de la neteja
i la remor de les fulles mortes que arrossega
el vent. Després altre cop el carrer abstracte
i dissonant, el frasseig lent del paisatge urbà,
paraules que han besat els llavis d'una dona
i que assajo de dir als poemes, tan tardorals
com la solitud de la teva última nit a Carolina
o una estació de tren sense correspondències.

GIL SORA, Raimon dins versos.cat

Això de "frasseig" és una paraula que no hi és a cap diccionari, suposo que se la inventa la veu poètica, és una llicència poètica, que produeix la sensació de sentir la fressa dels carrers, una onomatopeia. L'ull poètic ha perdut el concepte, el nord, les escales no el porten enlloc. Al seu voltant tot són deixalles, fulles mortes, nit. El carrer és abstracte i dissonant, no és acollidor. Això de "paraules que han besat els llavis d'una dona" em sembla bellíssim, parla per si sol, no es pot comentar pas. "i que assajo de dir als poemes": converteix la poesia en poema, fixa l'instant. Ha arribat a una estació de tren sense correspondències, un trajecte acabat, com ho és el final del poema. És un poema tardoral, de decadència d'una relació, però amb voluntat de pervivència en la poesia.

9 comentaris:

Alyebard ha dit...

Només em passo per felicitar-te pel premi C@ts! Enhorabona Elena!

Joana ha dit...

No ho sabia, enhorabona, Helena.
Molt bo el que comentes.
Una abraçada

Helena Bonals ha dit...

Gràcies a tots dos, que a més segur que m'heu votat.

L'any que ve m'hi presentaré amb el bloc d'art. Hauré de demanar que hi surti una categoria nova.

Francesc Mompó ha dit...

Enhorabona, Helena, pel merescudíssim premi CAT.
Sañlut i Terra

Neus ha dit...

Felicitats pel premi Helena!! t´ho mereixes!!

Elvira FR ha dit...

Moltes felicitats Helena! enhorabona!

Helena Bonals ha dit...

Gràcies a tots! És difícil de fer la competència a la Kweilan.

lolita lagarto ha dit...

moltíssimes felicitats Helena!!
el teu és un premi merescudíssim!!!! un blog fantàstic (com el veí).
abraçada,

Helena Bonals ha dit...

lolita:

Moltes gràcies, és difícil per a un bloc de poesia d'aconseguir aquest premi.

Tu també te'l mereixes moltíssim!