UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 2 d’octubre de 2010

Amb els anys

Torno a la freda nit recitant:
“un àngel blanc davalla del paradís
de plata té les ales
el cabell d’or fi”.
Torno a l’estable nadalenc,
a les figures del pessebre,
a l’àngel que anuncia:
“és nat a la cova
El rei del cel”.
Torno al pati de l’escola,
a l’aixopluc de les moreres,
a la bata en el penjador.
Torno corrent pel corriol glaçat,
buscant la flaire del meu roser de piti-mini.
Torno a l’empara de la saviesa.
Retornar. La felicitat, de vegades, ens fa feliços.

PEIRÓ, Montserrat Les prunes eren verdes

Les tradicions tornen, el Nadal torna. La felicitat és el desig de repetir, que diu Kundera. “la freda nit” seria la infantesa d’abans de l’alba de l’adolescència, també ho seria “el corriol glaçat”, quan encara no s’ha fos la innocència d'aquesta edat. La festa és feta de colors convencionals, blanc, plata i or. Però també ho és del trencament amb la rutina: el “pati de l’escola” i “la bata al penjador”. En definitiva, la veu poètica torna a la infantesa, “a l’empara de la saviesa”, perquè mai s’és tan savi com en aquesta edat. La felicitat, l’empatia, el convencional, “de vegades, ens fa feliços”. Si es pateix depressió, aquests dies poden ser tristos, però al capdavall guanya la joia, que amb els anys s’aprecia més.

9 comentaris:

Joana ha dit...

Un poema molt bonic, i una analisi molt acurada!
La insistència en el fet de recordar tot allò que fa feliç a la veu poètica es fa palesa amb la repetició del verb tornar. Amb aquesta aliteració s'aconsegueix un efecte de visió retrospectiva molt potent que sembla portar fotogrames del pasat com una mena de flash de les diferents vivències d'una època feliç.
La melangia des de la que s'escriu el poema es fa des d'un estat anímic on predomina la felicitat i es per això que tanca el poema amb "La felicitat, de vegades, ens fa feliços.
Un plaer compartir l'anàlis.

Joana ha dit...

Volia dir: Passat, és per això.

Helena et recomane que visites el blog de Galionar. Ha penjat una narració que li guardonaren fa un temps molt bona des del punt de vista literari i molt divertida.

Helena Bonals ha dit...

Joana:
És estrany que predomini la felicitat en un poema d'una persona a punt de deixar aquest món com és el cas.

L'aliteració seria "torno corrent pel corriol glaçat"?

Joana ha dit...

Amb l'aliteració m'estic refeint a la repetició del vetb "torno", que apareix cinc vegades. Podriem dir que també és un paral·lelisme sintàctic Perquè sempre comença el vers, que encapçala les diferents estrofes igual: "Torno a.." menys en l'última.

El poema no està dividit en estrofes, però s'intueixen. Jo les hauria separat després de cada punt i a part.

Amb l'aliteració no m'estava referint a la repetició de sóns, sinó a la de la paraula. Però la que tu assenyales si té aquest efecte.

No tenia ni idea del que dius de la poeta, però igual el poema va estar escrit ja fa un temps, no?

Joana ha dit...

Perdona pel barret que li he posat a la paraula sons, no sé com l'he vestit així, he,he.

Helena Bonals ha dit...

El poema és del desembre del 2009, i la poetessa ha finat l'agost del 2010. Era la mare de la meva millor amiga de l'institut.

Joana ha dit...

Ho sent molt, Helena. Sempre hi ha persones que tenen l'optimisme com a bandera, millor així.

Aina ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Aina ha dit...

Avui, qui no pap què dir sóc jo. Ja ho heu fet entre les dues. Us espero al meu blog.