UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 21 d’octubre de 2010

La primera passa

De res te’n penedesques.
Qui no gosa
callar-se l’esperança no mereix
un altre mot de sort tan vana.

Pensa
com mirares la llum més pura.
Viu
la fúria terrible de no creure’t.

Digues que sí. L’absència corromp.
Torna a fer sempre la primera passa.

MARTÍNEZ MARZO, Isidre (Els adéus, 2000), dins Imparables, una antologia

No t’has de penedir de res com no sigui del que no has fet, ve a dir la veu poètica. La primera passa s’ha de fer per ella mateixa, no per esperança, que cal callar. L’èxit no es busca, es troba. Cal recordar la llum de quan has estat fora de la caverna, i no defugir la falta de fe en la teva vida actual, “la fúria terrible de no creure’t”, el teu escepticisme. La solitud és pitjor. Sempre val la pena de fer la primera passa, amb la qual no saps pas on pots arribar.

6 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

No coneixia aquet autor, m'ha agradat força.
El teu comentari és molt suggerent, "la fúria terrible de no creure't" l'he interpretat com un moment de creació artística.

Alyebard ha dit...

m'ha agradat molt l'enfoc del teu comentari, cert només ens penedim d'allò que no fem. S'ha d'arriscar el que porta la primera passa encara que no en veiem les conseqüències.

Helena Bonals ha dit...

Estic d'acord amb tots dos. "la fúria terrible de no creure't": pel desengany, la lucidesa que sol comportar la creació artística, segurament. Aquest autor no té pèrdua.

Joana ha dit...

Molt bé tot el que comentes Helena. M'hi sume als vostres comentaris. Totalment d'acord.

Bona nit i fins dilluns. Me'n torne a anar, però ens retrobarem ací i al meu blog, que tornaré a obrir per coincidir amb la data del meu aniversari.

Helena Bonals ha dit...

Ja t'arribarà una coseta, calculo, a mitjans de la setmana que ve. Que t'ho passis molt bé.

Irene ha dit...

Gran poeta, Isidre. "Torna a fer sempre la primera passa". El significat potencial d'aquest vers recorre tota la seua obra. Alguns títols seus, com "Camí de tornada", "Els adéus", "Sense mi" o "Hostes", reafirmen aquesta idea de "tornar a ser capaç d'aprendre".