UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 7 d’octubre de 2010

Si un núvol plora

Quan la pluja s'esmuny
entre escletxes de llambordes i esborancs
és més endins.

L’aigua s’encasta contra els cabells i aigualeix idees,
i desitjos.

S hi apaga el foc i en surt la cendra. I aquesta cendra s'escola, al seu torn, dins el cap
i enterboleix la mirada.

I, de sobte, topem amb una i altra soca per tornar a caure,
sota la pluja.

Quan es fa de nit, els núvols s'emporten els núvols d’aigua.
Hi sobreviu la lluna, persistent.

ANTÚNEZ, Marina, dins el bloc versos.cat

La pluja -la tristor- quan penetra arriba més al cor. La falta d’empatia fa desaparèixer la felicitat superficial, o més elevada també, les “idees, desitjos”. L’aigua apaga el foc de la passió, la cendra del qual “enterboleix la mirada” en el cap, li treu lucidesa. Ensopega, s'equivoca com a resultat. Els núvols deixen, malgrat tot, de nit, que sobrevisqui la lluna, persistent com les coses que són de veritat, alliberadores, immutables: la poesia, en definitiva.

1 comentari:

Joana ha dit...

Helena, el que jo interprete és el desencís, el frequüent desengany i la sensació de que tot allò que al jo poètic omplia de llum o il·lusió, s'acaba aigualint i apaivagant amb motiu de la plutja, que actua com un element amb connotacions negatives. Acaba amb tot, converteix el foc en una cendra que enterbolix la mirada. Tot i això la lluita per sobrevieure li fa agafar noves esperances que acabaran tenint el mateix destí: "tornar a caure sota la puja".
La lluna continua allà dalt contra tota adversitat, sense fer cas de la pluja, persisteix fent llum fins que una nova aiguada, torne a provocar el mateixos sentiments , que de forma ciclica porten la veu poètica de la il·lusió al desengany.

Igual et sembla que no és així, però jo veig un joc de simbolismes que relaciona els elemnts de la natura amb estats anímics diferents, de manera que la lluna s'identifica amb els positius i la pluja amb els negatius.

M'agrada també molt el que tu comentes. I el poema no té desperdici. En tornar del supermegapont entraré en aquesta pàgina. Gràcies.